Trombectomia endovascular per via femoral: la intervenció que ha salvat el president Pujol

Els metges reforcen la crida als ciutadans perquè acudeixin ràpidament a l'hospital si detecten símptomes d'un ictus

2 min
Un dels vídeos que s'han mostrat durant la roda de premsa per informar de l'estat de salut de Jordi Pujol a l'Hospital de Sant Pau

BarcelonaA les 11 del matí va començar a notar els primers símptomes: li costava parlar. A les cinc de la tarda, i després de ser-hi derivat des de l'Hospital de Barcelona, Jordi Pujol era operat a l'Hospital de Sant Pau d'un ictus isquèmic. Una hora llarga d'intervenció a través d'una trombectomia endovascular per via femoral, una de les tècniques que des del 2015 es fan servir per salvar els pacients que arriben quan encara estan en les primeres hores d'afectació. L'equip de Sant Pau va confirmar via TAC que l'expresident tenia obstruïda l'artèria cerebral mitjana esquerra i després de valorar-ho mèdicament –i consensuar-ho amb la família– van optar per desobstruir l'artèria de manera mecànica.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Com han explicat aquest dimarts en roda de premsa, els metges van punxar l'artèria femoral a l'engonal i van anar pujant catèters fins a les artèries del cervell. Allà van travessar la zona obstruïda (el trombe) i hi van situar un stent, un petit tub autoexpandible que es col·loca en un vas sanguini quan ha quedat tancat. Gràcies a això, el torrent sanguini va poder tornar a arribar a totes les zones del cervell i ara, resolt el problema urgent, el que caldrà valorar són les possibles seqüeles en un home de 92 anys que estava en un bon estat cognitiu.

Aspiració del trombe per via femoral: així han salvat el president Pujol
Principals passos, riscos i recuperació de la intervenció

Coàgul

Stent

1. S’injecta un líquid de contrast per identificar les artèries cerebrals.

2. Es punxa l’artèria femoral, un vas sanguini de fàcil accés a l’engonal.

3. Ajudant-se d’un dispositiu de rajos X (angiògraf), el metge introdueix el catèter.

4. Mitjançant aquest tub, s’introdueix una malla de metall (stent) per eixamplar l’artèria obstruïda.

5. Amb l’stent es pot atrapar i retirar el coàgul. En algunes ocasions l’stent es deixa col·locat permanentment.

Recuperació

Riscos

Complicacions lleus pel contrast o la punció (poc transcendents).

La intervenció surt bé en el 80% dels casos depenent de l’edat, l’àrea del cervell afectada i el temps que s’ha trigat a operar.

Hiperflux de sang i hemorràgia durant o després de la intervenció.

Trombe al catèter o augment de la massa del coàgul que tapona l’artèria.

Cal vigilar possibles seqüeles els següents tres mesos.

1. S’injecta un líquid de contrast per identificar les artèries cerebrals.

2. Es punxa l’artèria femoral, un vas sanguini de fàcil accés a l’engonal.

3. Ajudant-se d’un dispositiu de rajos X (angiògraf), el metge introdueix el catèter.

Coàgul

4. Mitjançant aquest tub, s’introdueix una malla de metall (stent) per eixamplar l’artèria obstruïda.

Stent

5. Amb l’stent es pot atrapar i retirar el coàgul. En algunes ocasions l’stent es deixa col·locat permanentment.

Riscos

Complicacions lleus pel contrast o la punció (poc transcendents).

Hiperflux de sang i hemorràgia durant o després de la intervenció.

Trombe al catèter o augment de la massa del coàgul que tapona l’artèria.

Recuperació

La intervenció surt bé en el 80% dels casos depenent de l’edat, l’àrea del cervell afectada i el temps que s’ha trigat a operar.

Cal vigilar possibles seqüeles els següents tres mesos.

1. S’injecta un líquid de contrast per identificar les artèries cerebrals.

2. Es punxa l’artèria femoral, un vas sanguini de fàcil accés a l’engonal.

3. Ajudant-se d’un dispositiu de rajos X (angiògraf), el metge introdueix el catèter.

Coàgul

4. Mitjançant aquest tub, s’introdueix una malla de metall (stent) per eixamplar l’artèria obstruïda.

Stent

5. Amb l’stent es pot atrapar i retirar el coàgul. En algunes ocasions l’stent es deixa col·locat permanentment.

Riscos

Complicacions lleus pel contrast o la punció (poc transcendents).

Hiperflux de sang i hemorràgia durant o després de la intervenció.

Trombe al catèter o augment de la massa del coàgul que tapona l’artèria.

Recuperació

La intervenció surt bé en el 80% dels casos depenent de l’edat, l’àrea del cervell afectada i el temps que s’ha trigat a operar.

Possibles seqüeles els següents tres mesos.

La intervenció a Pujol posa de manifest la importància d'actuar en les primeres hores després de notar els símptomes d'un ictus. En aquest cas era la dificultat en el llenguatge, però n'hi ha d'altres d'habituals, com la manca de força o sensibilitat en la meitat del cos o problemes sobtats de visió. L'ictus és una disfunció cerebral provocada per un problema en la circulació de la sang, causat per l'obstrucció d'alguna artèria, i per combatre'l és necessari que les decisions es prenguin amb celeritat. En el cas de l'expresident, l'arrítmia que va patir ara fa un any pot haver desencadenat la urgència mèdica actual, segons ha explicat el doctor Martí Fàbregas, un dels que han participat en la intervenció.

Codi ictus

El codi ictus és un protocol d'actuació urgent perquè el malalt i el sistema sanitari es coordinin i actuïn com més ràpid millor. Tot depèn d'una detecció prematura dels símptomes i l'avís al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) o el desplaçament a un hospital. A la mateixa ambulància ja se li pot fer la primera valoració fent servir l'Escala RACE (Rapid Arterial oClusion Evaluation), creada per neuròlegs de l'Hospital Germans Trias i utilitzada internacionalment per determinar la gravetat de l'ictus. "Velocitat és cervell" és una de les frases que s'acostumen a escoltar en les formacions regulars als metges que es fan a centres d'atenció primària i hospitals per definir la importància d'actuar amb rapidesa per evitar problemes cerebrals.

El malalt és conduït a l'hospital més proper amb capacitat per fer els tractaments adequats (en el cas de Pujol se'l va traslladar de l'Hospital de Barcelona al Sant Pau). L'ictus isquèmic (o infart cerebral) és el més habitual i el més perillós és l'ictus hemorràgic (o vessament cerebral), però "l'important" en qualsevol cas és "detectar ràpidament els símptomes i organitzar ràpidament el trasllat a un centre hospitalari", ha insistit el doctor Fàbregas. "[L'ictus] és una emergència mèdica tractable si el malalt arriba ràpid a l'hospital", ha sentenciat.

stats