Política 29/04/2021

El TSJC confirma la prohibició de penjar la pancarta dels presos a la Generalitat

El tribunal, amb un vot particular, considera que la pancarta vulnera la "neutralitat"

4 min
La pancarta en suport als presos al Palau de la Generalitat
Disponible en:

BarcelonaEl periple judicial al voltant de la pancarta en suport als presos polítics al Palau de la Generalitat continua portant cua malgrat que el president Quim Torra ja fa mesos que va ser inhabilitat. A l'espera que es fixi la data per al segon judici contra l'expresident, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès aquest dijous una sentència en què avala la decisió del tribunal d'ordenar cautelarment la retirada de la pancarta també fora del període electoral. El setembre del 2019 el TSCJ va ordenar la retirada de la pancarta després que l'entitat unionista Impulso Ciudadano presentés un recurs contenciós administratiu al considerar que la decisió de Torra de tornar a penjar la pancarta un cop acabat el període electoral de les eleccions espanyoles del 28 d'abril del 2019 vulnerava la deguda neutralitat política de les institucions. La negativa inicial de Torra a complir aquesta mesura cautelar va provocar l'obertura de la segona causa contra ell per desobediència.

En aquesta sentència, el TSJC estima parcialment el recurs d'Impulso Ciudadano i avala que la pancarta dels presos no pugui onejar a la Generalitat. Sis dels set magistrats han defensat que aquests símbols exhibits a les institucions públiques van en contra del principi de neutralitat. En l'escrit, creuen que "els ciutadans que no s'alineïn amb l'opció ideològica" representada per la pancarta i el llaç groc poden "considerar-se legítimament afectats" per l'exhibició del cartell, "contrària al principi d'objectivitat i neutralitat institucional".

La defensa del president al·legava que la col·locació d'una pancarta no era "susceptible d'impugnació" perquè no és "un exercici d'una potestat administrativa" sinó de la "llibertat d'expressió" del president. No obstant, el tribunal insisteix en condemnar l'ús d'una "façana d'un edifici de titularitat pública", que està "subjecta al principi d'objectivitat i neutralitat institucional".

A més, la defensa considerava que Impulso Ciudadano no estava legitimada per recórrer aquests fets. No obstant, el tribunal considera, basant-se en la doctrina establerta per resolucions anteriors, que les finalitats estatutàries de l'associació "concorden" amb "l'objecte del litigi", i que, per tant, la interpretació que no pot recórrer a la justícia és una "restricció" desproporcionada.

Amb tot, l'admissió del recurs és parcial: Impulso Ciudadano va demanar en el seu escrit que la façana quedi "sense pancartes". No obstant, el tribunal recorda que la nova pancarta que el Govern va col·locar un cop va retirar la que demanava obertament la llibertat dels presos i exiliats es va considerar "innòcua" per part de la JEC. En aquest nou cartell hi diu "Llibertat d'opinió i d'expressió, article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans".

Vot particular

Un dels magistrats ha emès un vot particular en què discrepa de la posició majoritària del tribunal. Considera que la col·locació de símbols o pancartes als edificis institucionals "no és un fenomen aïllat" sinó una pràctica "freqüent", especialment als ajuntaments. Recorda que s'han vist missatges penjant de façanes públiques com "la bandera d'un club esportiu" o símbols de "suport" com el "llaç rosa" en solidaritat als malalts de càncer de mama, "la bandera LGTBI", o símbols contra "la violència masclista o la Guerra de d'Iraq", entre d'altres. Davant d'això, considera que cal "precisar bé el motiu" del "rebuig jurídic" per "delimitar el que és admissible i el que no". "La utilització sense més d'un principi general com el de neutralitat institucional es projecta en la desqualificació de bona part de les manifestacions que fins ara han estat habituals i normalment admeses per la comunitat", apunta.

D'altra banda, argumenta que tot i que "l'exigència d'objectivitat és plena en el cas de l'administració", en el del Govern "no es pot oblidar que es tracta d'una institució que respon a un programa polític". Aquesta diferència, assenyala, hauria de portar a "relativitzar el principi de neutralitat", i considera rellevant que ni el "missatge ni el símbol" de la pancarta impugnada es puguin considerar "intrínsecament il·legals".

Impulso Ciudadano ha donat a conèixer la sentència en un comunicat en què la valora "positivament", i ha advertit que l'associació "posarà en marxa aviat una campanya destinada a netejar de propaganda partidista els edificis públics" mitjançant la "interposició d'accions davant els tribunals".

El TC admet a tràmit el recurs d'empara de Torra

Paral·lelament, aquest dijous el Tribunal Constituciona (TC) ha admès a tràmit el recurs d'empara presentat per la defensa de Quim Torra fa mig any contra la seva inhabilitació. L'alt tribunal va rebutjar les mesures cautelars que havia demanat també l'expresident per tal que se suspengués la seva inhabilitació. I és per això que l'oficina de Quim Torra ha confirmat en un comunicat que la seva defensa continuarà endavant amb el seu camí cap a Estrasburg, on vol presentar un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, sense esperar a la resolució definitiva del recurs per part del TC.

L'escrit a Estrasburg tenen previst presentar-lo les setmanes vinents, segons expliquen en el comunicat, on també critiquen que l'admissió a tràmit del recurs set mesos després de la sentència del Suprem és una "demostració més de l'aberrant procés polític amb què l'estat espanyol vol reprimir l'anhel de llibertat i democràcia dels catalans". "Els tribunals espanyols són ràpids quan els interessa i lents quan els convé", sentencien.

stats