Política 13/09/2015

La via d'Unió: pacte fiscal i "blindatge" de competències en educació, llengua i cultura

Espadaler proposa afegir una disposició addicional a la Constitució que reconegui Catalunya com a nació. Unió presenta el seu programa electoral amb tres objectius: "superar la crisi", "evitar la fractura" i "progressar en l'autogovern".

Núria Orriols
3 min
Ramon Espadaler es dirigeix als consellers nacionals d'Unió / PERE VIRGILI

Vic"Feina, ànima social i nació", aquests són els ítems que resumeixen el programa electoral d'Unió aquest 27-S, segons el candidat Ramon Espadaler. Des de Vic, el cap de llista ha presentat la proposta de la seva formació per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya: El reconeixement de Catalunya com a nació a la Constitució, a través d'una disposició addicional que "blindi" les competències de la Generalitat en llengua, cultura i fiscalitat. En concret, en l'àmbit econòmic, proposen un "concert econòmic català" similar al basc.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Hem de tenir una empara i una garantia", ha dit, que no estigui "subjecte a conjuntures". Aquesta proposta hauria de passar "sí o sí" per una consulta a la ciutadania de Catalunya que és qui té el "dret a decidir" el futur del país. "Ens permetria ser nació, governar-nos i fer aquelles polítiques que necessitem com a país", ha assegurat.

Espadaler ha afirmat que comparteixen el "diagnòstic" dels que diuen que Catalunya està "menyspreada com a nació", però no comparteixen la seva contestació. "La nostra resposta no és la insubmissió, la desobediència civil o el trencament unilateral", ha dit, "compartim la necessitat de superar la situació" però "tot el que no ens agrada ho hem de canviar des de dins", ha dit.

Alhora, però, Espadaler ha deixat clar que no estan al costat, tampoc, dels "immobilistes que han portat el país fins aquí", ha dit en al·lusió a l'actitud del govern espanyol. Una proclama que ha arrencat els aplaudiments de l'audiència que s'havia acostat al Temple Romà de Vic per ser a la presentació del programa.

Espadaler ha resumit els objectius del partit: "superar la crisi", "evitar la fractura social" i "progressar nacionalment". Unes fites que, ha dit, "no es poden assolir sense l'estabilitat" i la completesa de la legislatura que ve. "No som un partit liberal, som un partit humanista", ha reivindicat Espadaler, assegurant que com a partit "nacionalista personalista" han d'impulsar polítiques per lluitar contra la pobresa i l'exclusió social i, sobretot, l'atur.

La feina, eix de les propostes econòmiques

En l'àmbit econòmic, els democristians posen al centre de les seves propostes les petites i mitjanes empreses (PIMES) i els autònoms, per generar llocs de treball. "La nostra política és generar feina", ha assegurat Espadaler. Proposen crear la figura del defensor de l'autònom perquè aquests treballadors "estan indefensos davant l'administració". També volen permetre que les PIMES es puguin presentar en els concursos públics de l'administració.

En impostos, defensen un sistema fiscal "equilibrat, just i distributiu". "Catalunya no viu aliena als debats europeus", i en aquest punt, Unió ha aprofitat per carregar contra el sobiranisme. "Sortir de la Unió Europea no afavoriria els emprenedors, les grans empreses, ni els bancs", ha dit la número tres de la llista, Marta Plana, encarregada de presentar aquest eix.

La família, centre en l'àmbit social

Pel que fa a les polítiques socials, l'encarregada de presentar aquest apartat ha estat la número cinc de la llista per Barcelona, Núria Rodríguez, que ha definit Unió com el "partit de les persones" i "humanista". La família és el fil conductor d'aquest àmbit. Proposen fomentar la natalitat, millorar la conciliació familiar i ajudes fiscals. Rodríguez ha explicat les seves principals apostes que són: homologar els permisos de maternitat als nivells dels països de la Unió Europea, augmentar els permisos de paternitat, fomentar el teletreball, pensions "dignes" per la gent gran i racionalitzar els horaris per millorar la conciliació familiar. També es proposen lluitar contra l'exclusió social i el risc de pobresa.

Els democristians rebutgen la renda de ciutadania i proposen l'impost de la renda negatiu per assegurar una renda "mínima" a tots els ciutadans. Consisteix en que l'administració retorni la quantia necessària a aquells contribuents que no arriben al llindar de la renda mínima.

stats