Urdangarin va sospesar que la seva dona cobrés de Nóos
Palma.Iñaki Urdangarin va plantejar-se contractar per a l'Instituto Nóos la seva dona, Cristina de Borbó, filla del rei d'Espanya. "Recorda't de parlar amb Iñaki de si al final a Cristina la donem d'alta o no", va demanar el gener del 2003 a Diego Torres el gestor que duia la posada en marxa de l'entitat i els contractes als treballadors, segons consta en un dels correus electrònics lliurats per Torres al jutge José Castro.
Els correus són plens de documents que, si són verídics, demostren que Urdangarin, al contrari del que va dir, sí que decidia i gestionava dins la trama Nóos. Hi ha cartes d'acomiadament i contractes laborals firmats pel duc de Palma. També hauria firmat contractes amb diversos bancs per obrir comptes per a l'Instituto Nóos i Nóos Consultoria Estratégica, i fins i tot s'hi inclouen correus electrònics en què és directament Urdangarin qui negocia els preus de serveis amb empreses com Telefónica i Seat.
També hi consta un projecte per crear un Instituto de Estudios Estratégicos de Patrocinio y Mecenazgo, amb el qual es pretenia recaptar 100.000 euros del BBVA. No hi ha notícies que s'arribés a posar en marxa, però era calcat a l'Instituto Nóos i, fins i tot, tenia la mateixa junta directiva: Urdangarin, Torres, la infanta, l'assessor reial Carlos García Revenga i un cunyat de Torres. Aquesta havia de ser una altra "entitat sense afany de lucre".
L'antiga relació amb Wert
Altres correus delaten la bona relació del tàndem Urdangarin-Torres entre el 2003 i el 2004 amb el llavors director de relacions corporatives del BBVA i ara ministre de Cultura, José Ignacio Wert. Entre els documents també hi ha un "argumentari" perquè Urdangarin dissimulés el seu paper darrere de la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social, successora de Nóos. Li recomanaven presentar-se com "un més" de l'entitat, que sempre anés a les reunions acompanyat d'un directiu oficial i que no pensés que és fundador ni "líder de res".
