Valls anuncia que no es tornarà a presentar a les municipals

En una entrevista a Betevé crida a "reinventar" la formació amb el seu suport però "no com a candidat"

3 min
Manuel Valls en una imatge d'arxiu

BarcelonaManuel Valls va irrompre a l'espai unionista gràcies a l'operació de diversos actors –molts empresaris afins de la Fundació Joan Boscà– que buscaven arrabassar l'alcaldia de Barcelona a l'esquerra i l'independentisme, però la humil quarta posició en què va quedar als comicis li va complicar la feina. Finalment, l'ex primer ministre francès, que havia anunciat la seva arribada de la mà d'Albert Rivera, va optar per votar la investidura d'Ada Colau amb l'únic incentiu d'evitar que ERC fos al govern. Una decisió que li va costar el trencament amb Ciutadans i que va donar lloc a la creació de Barcelona pel Canvi (BpelCanvi), un partit instrumental "dissenyat per evitar que el nacionalisme s'apoderés de l'alcaldia", assenyala una veu interna. Acomplerta aquesta missió, Valls va donar ahir data de caducitat a l'artefacte en una entrevista a Betevé en què va assegurar que no es tornarà a presentar a les eleccions i va cridar a "reinventar" el projecte amb el seu suport extern.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"S'haurà d'inventar una altra cosa, s'ha de reinventar un projecte per Barcelona", va assegurar Valls a Betevé, on es va mostrar disposat a donar suport a una iniciativa política, però "no com a candidat". Tot i el cop d'efecte de desbancar Ernest Maragall com a alcalde de Barcelona amb els vots de Valls, Eva Parera i Celestino Corbacho, el marge d'actuació del grup ha estat reduït aquest mandat, assenyalen diverses fonts. Un dels motius és que finalment Corbacho es va decantar per romandre al grup de Cs i deixar BpelCanvi amb només dos regidors, incapaços de garantir majories absolutes al govern dels socialistes i els comuns, cosa que els va fer perdre, per tant, la clau de la governabilitat.

La transversalitat que va caracteritzar la candidatura de Valls, a més, ha anat donant lloc a algunes tensions internes. La més evident va ser el trencament de Cs, però les últimes eleccions catalanes també han passat factura a la formació. Mentre Eva Parera, Albert Guivernau i Carlos Rivadulla van fer el salt al PP, altres càrrecs interns van donar suport públicament al PSC. Valls va optar per donar llibertat als seus quadres sense significar-se, tot i que fa poc va admetre en una entrevista a La Vanguardia haver votat Salvador Illa.

Els mals resultats electorals del PP (va obtenir tres escons) van aixecar crítiques internes a les files conservadores, algunes de les quals demanen que Parera deixi de ser diputada al Parlament pel PP i se centri en l'Ajuntament. Però, segons fonts del seu equip, ella preveu mantenir els dos càrrecs i està previst que la seva figura pugui encarnar la col·laboració entre les dues formacions també al consistori. Precisament en aquest angle és per on pot anar la possible "reinvenció" de BpelCanvi. Fonts del partit assenyalen la possibilitat de construir una candidatura conjunta capaç d'aglutinar l'espai de centredreta constitucionalista, actualment representat pel PP i Cs. Consideren que la marca no hauria de ser "un problema", però encara és aviat per prendre una decisió definitiva i iniciar negociacions.

El 2019 els dirigents de BpelCanvi van estudiar la possibilitat de concórrer a noves eleccions i es van fer esforços per fer créixer el partit en altres territoris. La pandèmia va diluir aquestes expectatives, però des del partit assenyalen que aquestes reunions es podrien reprendre de cara a les municipals del 2023, la qual cosa també podria donar lloc a un canvi de marca.

Pel que fa a Valls, els rumors sobre la possibilitat que en algun moment del mandat abandoni les seves responsabilitats al consistori l'acompanyen des que es va quedar en només sis regidors, uns resultats que no es corresponien amb les expectatives que havia generat amb la seva arribada a Barcelona. Des del seu equip, ningú s'atreveix a assegurar que acabi la legislatura. "Si té alguna altra oferta, podria marxar", assenyala una veu pròxima. No obstant, insisteixen que en aquest moment la possibilitat no està sobre la taula i que està satisfet amb el càrrec, que a més li permet mantenir la seva agenda com a ex primer ministre a França.

stats