Salvador Illa: “¿De veritat encara hi ha majoria independentista al Parlament?”

BarcelonaSalvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) és el nou líder del PSC a Catalunya i es presenta com a alternativa al govern independentista amb el qual, tanmateix, defensa que el PSC ha de poder pactar en els grans temes de país.

Per què el PSC es pot entendre amb el Govern per desbloquejar la CCMA o el CAC i no, en canvi, per aprovar els pressupostos?

— No crec que això sigui imputable al PSC. Nosaltres hem tingut sempre una actitud de mà estesa. Miri, jo crec que el millor servei que pot fer en aquest moment el PSC a Catalunya i a Espanya és el de construir una alternativa a un govern que no està a l'altura del que la societat catalana necessita. Crec que els primers sis mesos d’aquest govern han posat de manifest la seva fragilitat i la manca d’una agenda ambiciosa, que és el que Catalunya necessita. Estem construint l’alternativa, per això hem fet un govern alternatiu de Catalunya, per això intentem fer propostes. Ara això no ens impedeix allargar la mà i arribar a acords en matèria de renovació de 112 càrrecs que estaven pendents. En matèria de pressupost, van ser altres els que legítimament van creure que no era necessari parlar amb el primer partit del Parlament. Jo crec que va ser un error, perquè hauria sigut millor tenir uns pressupostos de suport ampli.

¿Entén que amb la renovació de càrrecs es pugui parlar de repartiment de cadires entre partits?

— Amb tot el respecte per les persones que opinen així, si no s’arriba a un acord es critica que no s’arriba a un acord i si s’arriba a un acord es critica perquè s’arriba a un acord. Hem proposat unes persones que totes tenen una competència provada per poder desenvolupar la seva feina, totes amb una reputació professional i uns coneixements que les fan idònies per fer aquesta tasca. I en el cas de la CCMA no només hi ha un acord sobre les persones, sinó que hi ha un acord sobre què s’ha de fer per a la seva sostenibilitat econòmica, perquè torni a anar a l'avantguarda tecnològica i també perquè s’hi senti pluralitat d’opinions.

Vostè parlava fa un moment de guanyar serenitat en l’àmbit públic. ¿S’ha reunit amb Oriol Junqueras o amb Carles Puigdemont o no són els seus interlocutors naturals en aquest moment?

— Els meus interlocutors naturals són els presidents dels grups parlamentaris, els responsables de les diferents formacions polítiques, i m’he reunit amb tothom que ha volgut tenir interlocució amb mi i amb el PSC. Però m’ha de permetre un punt de discreció.

Es veu amb tothom, doncs?

— Sempre hi ha d’haver espais de diàleg, i no tinc inconvenient en contrastar ni en confrontar idees amb qui les té diferents. Hi ha diàleg que ha de ser públic, i també espais de conversa més discrets. Per cert, que la gran recança que tinc del 2021 que m’agradaria que es corregís el 2022 és que no s’ha obert un diàleg a Catalunya, entre catalans. Jo formava part de l’equip negociador amb ERC per a la investidura de Pedro Sánchez i vam arribar a un acord per obrir un procés de diàleg amb tres potes. Una era la Comissió Bilateral prevista a la legislació vigent que ja s’ha estat reunint. Una segona pota era la taula entre governs, que també s’ha posat en marxa, i una tercera, que ja funcionava en aquell moment, era la taula de partits catalans que havia convocat el senyor Torra amb una proposta parlamentària del PSC que es va acordar que seguiria vigent.

Quan es reunirà la taula de diàleg i quins són els temes que hi ha sobre la taula?

— Això no em correspon a mi dir-ho. No li amago que tinc informació de com evolucionen les coses, però vull ser molt curós, i això correspon anunciar-ho als que protagonitzen aquest diàleg. A mi el que em correspon és demanar que es compleixi l’acord al qual vam arribar i que la tercera pota, que és la del diàleg entre partits a Catalunya, es posi en marxa.

El president de la Generalitat va parlar el dia de Sant Esteve de construir alternatives si aquesta taula de diàleg no tenia èxit.

— Si un s’asseu a dialogar, el que ha de fer és posar-hi tota l’energia, tot l’èmfasi perquè el diàleg funcioni, i no plantejar ja escenaris en què això no funcionarà. Hi ha algun camí, pregunto, diferent del de l’entesa? Si hi és, quin? El que s’ha provat ja hem vist que no ha portat res de bo per a Catalunya en aquests últims deu anys ni a nivell econòmic, ni de prestigi institucional ni de convivència.

Després dels indults, ¿el procés sobiranista és per als socialistes una “carpeta aparcada”?

— Hi ha gent a Catalunya que segueix pensant, i tenen tot el dret de fer-ho, que la independència és el camí. A mi em sembla que aquestes postures cada cop tenen menys suport dins la societat catalana i que el que hem après arran de la pandèmia és que el que convé és treballar junts. Per això nosaltres hem assenyalat quatre prioritats en el nostre govern alternatiu. La primera, la reactivació de l’economia i generar prosperitat per a tothom, sense deixar ningú enrere. El segon eix seria una millora de l’autogovern, que internament hem encarregat a la Meritxell Batet a través d’una secretaria específica. El tercer és el finançament autonòmic, del qual tenim una opinió crítica sobre com està abordant el tema el govern Aragonès. Hi ha comunitats autònomes, com ara valenciana, molt actives en la defensa de la renovació d’aquest sistema de finançament i en defensar els interessos de la seva comunitat. I el quart eix és que s’ha de garantir la seguretat als barris i les ciutats de Catalunya.

Pel que fa al finançament, ¿el PSC està a favor d’introduir el component del cost de la vida?

— És una opció. Nosaltres hem començat a treballar amb alguns papers tècnics en aquest sentit, però el primer que demanem és que el govern de Catalunya hi sigui present.

El conseller Giró ha dit que hi serà.

— Sí, però fins ara Catalunya no hi ha sigut, i això és greu. Veurem quin és el compromís del president. I crec que s’ha de tenir en compte, efectivament, el diferent cost de la vida, els temes de població ajustada i tot el que s’anomena repartiment horitzontal dels recursos. No defenso cap privilegi, però sí que Catalunya tingui els recursos que ha de tenir.

Diu que la prioritat per a la societat catalana no és el Procés, però, en canvi, hi ha una majoria parlamentària sobiranista.

— De veritat hi és, aquesta majoria? No teníem confiança en aquesta fórmula de govern, però ens ha sorprès que hagi durat tant poc i que en sis mesos ja hagi evidenciat les debilitats internes del mateix govern i de la majoria parlamentària, que s’ha trencat en un moment en què es necessita estabilitat.

Un dels temes pendents és la situació dels líders independentistes a l’exili. ¿En aquest cas també caldria serenitat per arribar a un acord?

— Serenitat sempre, però el primer que cal, des del meu punt de vista, és que tothom faci front a les responsabilitats que va contraure. Algunes de les persones que van prendre les decisions com a membres del Govern ja han afrontat les conseqüències judicials. Només li puc dir un fet cert, que és que nosaltres respectarem i acatarem totes les decisions judicials, les que ens agradin més i les que ens agradin menys, com hem fet sempre.

¿Arribaran a un acord amb el govern en un tema tan important com és la llengua?

— Nosaltres hi estem disposats. Ens posicionem en la defensa del català com a centre de gravetat, llengua vehicular de l’escola. Ara bé, no es pot arribar a un acord sobre la base d’incomplir resolucions judicials. Que a part de la llengua i la literatura castellana es faci una matèria més en castellà no posa en risc que el català sigui llengua vehicular.

¿Han de ser els jutges els que decideixin quin idioma es parla a l’escola?

— Si la feina no s’ha fet abans, sí. El senyor Bargalló va fer una proposta que va bastant en la línia del que pensem nosaltres, i alguns ho van voler boicotejar perquè hi ha persones que pensen que a Catalunya defensar el català vol dir atacar el castellà i que hi ha d’haver monolingüisme de català a l’escola. Cal introduir serenor i apartar del focus els centres escolars, cosa que lamento que no s’hagi fet amb l’exemple de Canet de Mar.

Els contagis es multipliquen en la sisena onada de la pandèmia. ¿Vostè ha aconseguit evitar el covid?

— De moment, sí. Afortunadament, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries i complint les normes (mascareta, distància interpersonal i neteja freqüent de les mans).

¿A les portes de tornar a l’escola anem cap a una situació d’immunitat majoritària amb una variant menys agressiva?

— Això sembla, segons diuen els experts, però aquí el camí a seguir és el de la vacunació. A casa nostra i arreu del món, perquè també hi ha una responsabilitat dels països de subministrar vacunes als que no han tingut accés a les dosis necessàries. És una pandèmia mundial i, per tant, si no arribem a certes ratios de vacunació i d’immunitat a tot el món hi ha el risc de noves variants. En qualsevol cas, ara ja estem en una sisena onada i s’ha de fer també una crida a la prudència perquè tota la població segueixi les recomanacions i les disposicions de les autoritats sanitàries.

Com es pot concretar aquest moviment de solidaritat amb els països que no estan vacunats?

— A través dels mecanismes establerts. Espanya ha fet una contribució molt important de dosis de vacunes a tercers països. A més, hi ha el mecanisme Covax, en què participem també des d’Espanya al costat de la Unió Europea.

Els percentatges previstos per Covax no s’estan complint.

— No s’estan complint efectivament els objectius marcats, però és el mecanisme que hem de seguir per poder posar a disposició d’aquests països les vacunes necessàries. Jo crec que és molt important que advoquem i treballem per un esforç de solidaritat en aquesta matèria.

Què li sembla, el possible retorn del rei Joan Carles I a Espanya?

— Ell ha comès errors en l’etapa final de la seva tasca pública. El cap d’estat actual està fent la seva feina amb rigor, professionalitat i atenent-se al paper que li correspon, i el rei emèrit no ha de tenir ni cap privilegi ni cap perjudici per ser qui és.