La via per emparar la consulta sense permís de l’Estat

BarcelonaLa viabilitat tècnica d’un referèndum sense permís de l’Estat és una de les tasques que ha ocupat el Govern en les últimes setmanes. L’encaix legal d’una consulta vinculant sobre la independència, la qüestió del cens o el blindatge dels funcionaris són els esculls en què han estat treballant els organismes de desenvolupament de l’autogovern que piloten Josep Maria Reniu, Víctor Colell i Carles Viver Pi-Sunyer. Segons fonts consultades, hi ha diversos informes en què s’analitzen les vies alternatives per superar aquests esculls. Ara bé, el que queda clar és que si l’Estat no s’avé a pactar un referèndum i s’opta finalment per aquesta via, es convocarà basant-se en una nova legalitat catalana i no s’intentarà emparar en l’ordenament jurídic espanyol com es va fer en la consulta del 9-N. La clau de volta, en aquest punt, és el que acabi regulant la llei de transitorietat jurídica (o de règim jurídic) que en aquest moment està en tràmit al Parlament.

Fonts parlamentàries apunten que hi ha “bona sintonia” entre la CUP i Junts pel Sí en el marc de la ponència que elabora la llei de transitorietat però que de moment només s’ha començat a “estructurar” la norma de manera genèrica. “Si la majoria parlamentària entén que s’ha de culminar [el procés] amb un referèndum, així ho haurà de preveure”, afirma un dels consultats sobre incloure la regulació de la votació en aquesta llei. Una de les vies estudiades -que no està tancada-és que la norma estigui composta per una declaració de sobirania, la regulació de la convocatòria del referèndum i el règim de transitorietat per no fer salts al buit (les normes espanyoles que se seguiran aplicant l’endemà de la independència). De fet, ahir, el conseller de Justícia, Carles Mundó, en un dinar organitzat per l’entitat Sobirania i Justícia va posar el focus en el referèndum i en la llei de transitorietat. Va assegurar que si s’acaba apostant pel referèndum, malgrat que no l’autoritzi l’Estat, haurà de ser aixoplugat per la legalitat catalana. “Amb la legalitat espanyola un referèndum és il·legal”, va dir.

El responsable de Justícia va optar pel símil muntanyenc i va afirmar que Catalunya està en l’“últim tram” del procés per acabar d’arribar al cim però que cal calibrar bé les condicions tècniques per no quedar “congelats pel camí”.

Superar els esculls del 9 - N

Segons fonts coneixedores de les tasques del Govern, Puigdemont té sobre la taula “diversos escenaris” i “alternatives” i a mesura que avanci el full de ruta s’aniran concretant. És a dir, encara no hi ha una solució clara a cada obstacle per fer un referèndum, sinó que hi ha un ventall de sortides en cada cas. Un dels consultats, per exemple, parla d’utilitzar el cens de les últimes eleccions o crear-ne un de nou a partir de les dades que té el Govern. En tot cas, abans d’arribar a aquest últim tram del procés, caldrà superar abans el debat de política general, els pressupostos i unes eventuals terceres eleccions estatals que poden tornar a tensionar l’independentisme.