Vicent Mompó: el possible substitut de Mazón que va mentir per protegir-lo

ValènciaA l'inici de la crisi originada per la gestió de la tràgica dana, el president de la Diputació de València, Vicent Mompó va esdevenir, per a molts, l'exemple del que hauria d'haver fet el cap del Consell, Carlos Mazón. A les 14 h del dia 29 d'octubre, l'ens provincial va suspendre l'activitat de la institució i va enviar els seus treballadors a casa. A més, Mompó es va incorporar de forma voluntària al Cecopi a les 17.45 h, gairebé tres hores abans que Mazón. Conscient d'aquesta bona imatge, en els dies posteriors a la catàstrofe el també alcalde de Gavarda va ser dels pocs dirigents del PP que no va defugir els micròfons dels mitjans de comunicació. Amb el pas dels temps, però, ha anat virant el seu posicionament fins a fer-lo coincidir amb l'argumentari del Palau de la Generalitat. Tant, que ara podria ser el substitut de president valencià. Entre les mostres d'aquesta transformació hi ha les seves declaracions al programa Salvados del desembre passat, quan va dir que Mazón havia arribat al Cecopi a les 18.30 h, mentre que en realitat hi va arribar a les 20.28 h, circumstància que va admetre més tard.

Una altra contradicció es va produir quan va afirmar al programa de la Sexta que el diputat provincial de Bombers, Avelino Mascarell, l'havia informat al voltant de les 18 h de la situació límit de la rambla de Poio, i que va parlar telefònicament amb Mazón sobre "el contingut" de l'avís abans de la seva difusió. També va dir que havien parlat sobre si s'havia "d'alertar una part de la província, unes comarques concretes o tota la província". Es va desdir d'aquestes paraules en la seva declaració davant la jutgessa del 17 de juliol quan va afirmar que era "impossible que parlés amb Mazón de l'ES-Alert", perquè el seu ús no es va debatre al Cecopi fins a les 19 h.

Va dir que sí que havia conversat telefònicament amb el camp del Consell "a les 17.46 h", però no recordava "de què" havien parlat. Sobre el desbordament del barranc de Poio, finalment va reconèixer que la conversa amb Mascarell no l'havia tingut fins a les 21 h. Les contradiccions s'han repetit aquesta setmana quan en una entrevista a TVE va afirmar que "qui dirigia l'emergència era ella [Salomé Pradas], no era el president”. Davant la jutgessa, en canvi, va dir que “no va percebre” que Pradas fos “qui dirigís allò”, sinó els tècnics.

El viratge de Mompó també ha inclòs una progressiva, tot i que menor, assimilació al discurs secessionista lingüístic del Palau de la Generalitat. Ha fet seu l'argumentari que cal abandonar un model de llengua elitista i substituir-lo pel "valencià del poble". Una gerra d'aigua freda per a aquells que destaquen que sempre s'expressa en català i que no dubta d'enfrontar-se amb Vox per defensar-lo: "Jo tinc principis i el valencià és un dels que no vull tocar", va resumir ara fa unes setmanes. També és una decepció per a aquells que recorden quan el desembre del 2022, en un míting, un simpatitzant va demanar-li a crits que s’expressés en castellà, i Mompó va ironitzar amb el fet que el bilingüisme cordial defensat per Feijóo encara "s'ha de treballar" al País Valencià.