EUSKADI BUSCA LA PAU
Política 19/01/2014

Les víctimes d'ETA es giren contra el PP

Rajoy s'arrisca a pagar electoralment la utilització que va fer d'aquest col·lectiu en temps d'oposició

Pedro águeda
4 min
VÍCTIMES QUE NO DEFUGEN EL ROL POLÍTIC 
 El mateix dia que l'Associació de Víctimes del Terrorisme, que presideix Ángeles Pedraza, era a Euskadi per fer misses i actes reivindicatius d'homenatge a assassinats per ETA en poblacions com Arrasate, Elgoibar, Eibar, Durango o Elorrio, els presos de la banda van emetre un comunicat en què acataven la legalitat penitenciària espanyola per escurçar l'estada a presó.

MadridEl PP comprovarà a la primavera si el distanciament amb un ampli sector de les víctimes del terrorisme, a les quals va convèncer durant anys de ser el seu principal valedor, li passa factura electoral. A cinc mesos dels comicis al Parlament Europeu, primera revàlida a les urnes per al govern de Rajoy, l'ambient és tèrbol. Veus molt significades del col·lectiu suspenen el PP en política antiterrorista, malgrat que tampoc fa cap dels passos en matèria de distensió que li exigeix la majoria política i social basca. Algunes víctimes fins i tot s'han organitzat per disputar-se l'electorat més a la dreta. Aquesta setmana s'ha presentat Vox, una formació de marcat discurs espanyolista, que reclama "fermesa" contra ETA i que té al capdavant diverses víctimes. El més significat és José Antonio Ortega Lara, símbol al PP durant molts anys d'aquesta contundència que ara es reclama. Ortega es va donar de baixa del partit indignat pel fet que s'apartés María San Gil a Euskadi.

La "traïció" de la qual les víctimes acusen Rajoy té tres eixos: l'excarceració de Josu Uribetxeberria Bolinaga per un càncer terminal, l'aplicació de la decisió d'Estrasburg de derogar la doctrina Parot per allargar les penes i la tolerància amb la situació de legalitat de Sortu. Els consultats acusen el govern del PP de seguir el "full de ruta" que José Luis Rodríguez Zapatero hauria pactat amb ETA, segons ells, abans de l'anunci del final de la violència l'octubre del 2011. Consuelo Ordóñez és germana del regidor del PP Gregorio Ordóñez, assassinat en els anys de la "socialització del dolor". Ara presideix Covite, l'associació de víctimes basques. "Rajoy està fent tot el contrari del que va prometre. Però hi ha una cosa pitjor: menteix. Això és el que més ens dol. Zapatero, almenys, ja ens va advertir que volia acabar amb ETA negociant", argumenta a l'ARA.

Simpatia per UPyD

Ordóñez no milita en cap partit. Diu que no s'ho pot permetre sent presidenta d'una associació. En les últimes eleccions basques va donar suport a Gorka Maneiro, d'UPyD. "Defensava al Parlament totes les nostres propostes. Està sol davant el perill i l'admiro", explica. UPyD té moltes simpaties al col·lectiu. Rosa Díez ha sabut recollir suports en aquest món amb un missatge antinacionalista i persegueix il·legalitzar l'esquerra abertzale. No obstant això, el seu passat socialdemòcrata -va ser consellera al govern de coalició PNB-PSE- desperta recels als més durs. Ella mesura la seva estratègia. Va donar suport a la concentració a Madrid per l'aplicació de la decisió d'Estrasburg el 27 d'octubre en què es va escridassar el PP, però no hi va anar en persona i així va evitar l'escrutini públic.

Un capítol a part mereix la relació del PP amb l'associació majoritària, l'AVT. El telèfon de la seva presidenta, Ángeles Pedraza, va sonar la nit de la victòria de Rajoy. Era el president. Per als conservadors, l'escridassada a la plaça Colón era la foto que havien intentat evitar de totes totes des del principi de la legislatura. L'AVT organitzava, per exemple, manifestacions d'unes quantes desenes de persones davant d'una presó, en contra de la política penitenciària. Però a la manifestació de Madrid es va produir un punt d'inflexió. No obstant, des del faristol, Pedraza feia callar els crits contra el PP. En el discurs, va cridar pel seu nom els suposats culpables de la traïció: el magistrat espanyol del tribunal, López Guerra, els jutges de l'Audiència Nacional i Zapatero. Quan va arribar el torn d'esmentar el govern o el PP, es va limitar a parlar dels "poders públics". Però Pedraza suspèn el govern en política antiterrorista. "No ho està fent gens bé. Nosaltres no tenim cap influència en les decisions que pren, però, si no fos per la nostra pressió, encara aniria més enllà", resumeix per descriure a aquest diari la relació de l'AVT amb l'executiu.

Com s'ha arribat fins aquí? José Manuel Rodríguez Uribes va ser mà dreta de Gregorio Peces-Barba a l'alt comissionat per a les víctimes i després va dirigir l'oficina d'atenció al col·lectiu al ministeri de l'Interior. "El problema no és tant a les associacions com al PP. Durant l'època d'Aznar tenien un paper similar al d'una ONG, però, quan el PP va decidir fer oposició amb la política antiterrorista, algunes es van convertir en un instrument", rememora Rodríguez Uribes.

L'època més dura

Era l'època en què Francisco José Alcaraz, la veu del col·lectiu més pròxima a la ultradreta, dirigia l'AVT i organitzava manifestacions a Madrid a les quals acudia la plana major del PP, amb Rajoy al capdavant. "Recordo aquella frase de Mayor Oreja: «Les víctimes sempre tenen raó». I no és així. Han patit moltíssim, estaven abandonades, però és l'estat de dret i el govern qui fixa la política antiterrorista, no les víctimes", opina Uribes. L'avui professor de filosofia del dret defensa el caràcter "plural" del col·lectiu, encara que molts mitjans se centrin sempre en els mateixos. Coincideix amb ell Robert Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor i a qui Alcaraz va expulsar de l'AVT. "Qui té més legitimitat? Les víctimes que es manifesten o les que no?", es pregunta Manrique.

Indignació pel control de la fundació

Maite Pagazaurtundua va ser la presidenta durant una dècada de la Fundació de Víctimes (FVT), un òrgan creat amb el pacte antiterrorista del 2002 en el qual participen totes les associacions. Durant el seu mandat, mai va secundar cap manifestació i els pocs pronunciaments públics que feia la FVT estaven precedits d'una laboriosa tasca de consens intern. Avui en dia, l'únic acord que sembla que hi hagi en el col·lectiu és per criticar la nova presidenta, Mari Mar Blanco, germana del regidor assassinat per ETA. Blanco és membre del comitè executiu del PP. La Fundació va donar suport a la manifestació de la plaça Colón sense consultar cap associació. Blanco hi va ser, però defensant el PP. "El seu nomenament és la màxima prova de l'intent del govern de controlar el teixit associatiu", assegura Consuelo Ordóñez. Per compensar el fet que amb Blanco es va retirar la retribució a la presidenta de la FVT, el partit li va buscar un lloc d'assessora al Congrés que mai ha exercit, segons fonts parlamentàries.

stats