A qui voten els catòlics (i ultracatòlics) a Catalunya?

BarcelonaMalgrat el procés de secularització viscut a les democràcies occidentals, el moviment d'extrema dreta i conservador a escala internacional ha tornat a posar a primer pla la religió catòlica com una variable rellevant en la batalla política. I no precisament estan guanyant ascendència els moviments practicants més tolerants, sinó que agafen força sectors ultracatòlics que fins ara estaven relegats. Sense anar més lluny, aquesta setmana el Papa ha ordenat eliminar una branca de l'Església, Sodalicio de Vida Cristiana, amb vincles amb el govern de Donald Trump, a través del vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance. Ara bé, quines són les dades a Catalunya i a l'Estat? Com són i a qui voten els catòlics i ultracatòlics a Catalunya?

Si ens fixem en les últimes dades del Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió a Catalunya, el 53,5% dels catalans es declaren catòlics, tot i que la majoria es consideren "socials", és a dir, no practicants. Només el 3,7% expliquen que la seva pràctica religiosa és setmanal i la majoria són dones. Això contrasta amb els cristians d'altres branques que han augmentat en els últims anys arran de la immigració de l'est i llatinoamericana, com els ortodoxos o els evangelistes, que declaren que, tot i ser una minoria a la societat (3,4%) practiquen de forma habitual fins en un 25%. Pel que fa a la resta d'actituds envers la religió, a Catalunya hi ha un 17,2% que es descriuen com a agnòstics i un 20,5%, ateus. I quant a l'islam, només un 1% es declaren creients, tot i que d'aquests, un 46,7% asseguren ser practicants habituals.

Si bé l'extrema dreta està creixent entre els joves, per ara les dades no reflecteixen que s'estigui traduint en un augment de la religiositat. Un 61% dels que es declaren practicants tenen més de 64 anys. I, en canvi, els joves (dels 18 als 24) només són un 5,48%. Aquesta xifra, però, contrasta entre els joves d'altres confessions. En el cas de l'islam, el percentatge més elevat és precisament entre les franges d'edat més joves, un 38,1%. També és més elevada la pràctica dels que tenen entre 18 i 24 anys en altres branques del cristianisme (17,9%).

El director del Centre d'Estudis d'Opinió, Joan Rodríguez Teruel, consultat per l'ARA, explica que a Catalunya la religió té poca incidència en la discussió política i també a l'hora de decidir el vot, ja que s'ha viscut un procés de secularització profund. També a l'Estat, on no hi ha hagut mai un partit democristià fort com a Itàlia o Alemanya. Segons l'últim CIS, un 55,4% dels espanyols es consideren catòlics (un 18,8%, practicants).

El perfil dels catòlics a Catalunya

Ara bé, Teruel també diu que els ultracatòlics a Catalunya tenen un perfil molt determinat. Són més de dretes i més espanyolistes que la mitjana de la societat. Si es creuen les dades per intenció de vot, els partits en què pesen més els catòlics són el PP i Vox. En concret, entre els que prefereixen Alejandro Fernández de president, hi ha un 12,5% que es declaren catòlics durs i un 87,5%, catòlics tous. Entre els simpatitzants d'Ignacio Garriga (Vox) destaquen els catòlics tous (66,67%) i també ressalta el pes, respecte a la resta de líders, de les altres branques cristianes, com ortodoxes i evangelistes, que normalment acostumen a ser més freqüents en la pràctica. A diferència de l'extrema dreta espanyolista, entre els que prefereixen Sílvia Orriols d'Aliança Catalana no hi ha un pes significatiu dels ultracatòlics i se situa en la mitjana de la població catalana pel que fa a catòlics tous.

Salvador Illa, de fet, que ha fet més fluides les relacions entre l'església i la Generalitat, compta amb un 64,5% dels simpatitzants catòlics, per sobre de Carles Puigdemont (54,6%) i Oriol Junqueras (36,89%), tot i que el pes que tenen els ultracatòlics entre els quals tenen simpatia pel president d'Esquerra és superior a la mitjana catalana (4,92%). L'electorat favorable a Junqueras, però, és divers en termes de religiositat, ja que també hi predominen els agnòstics (25,41%) i els ateus (28,69%). Això encaixa, apunta Teruel, amb la dinàmica tradicional: que entre els catalanistes d'esquerres han predominat les actituds menys creients. En tot cas, entre els que prefereixen Puigdemont de líder, també hi pesen aquestes dues actituds, al voltant d'un 20% en els dos casos.

Pel que fa a l'Estat, també els catòlics i els ultracatòlics són els que tenen més pes entre els partidaris d'Alberto Núñez Feijóo. I es repeteix el fenomen d'Ignacio Garriga amb Santiago Abascal: tenen un pes específic els votants d'altres branques cristianes, com ortodoxos o evangelistes. En tot cas, l'extrema dreta sí que ha penetrat en els cercles ultracatòlics organitzats. Un exemple és el vincle de Vox amb El Yunque, una secta mexicana ultracatòlica i integrista, fundada a Espanya als setanta i que també està lligada al grup de pressió Hazte Oír. Segons El País, el regidor de Vox a Barcelona Liberto Senderos n'és fundador.