Vuit dones que ens portaran a la independència

BarcelonaEl dia que Catalunya sigui independent haurem d’admetre que aquest país l’hem canviat sobretot gràcies a les dones. No pot ser casualitat que Muriel Casals des d’Òmnium i Carme Forcadell des de l’Assemblea siguin les màximes representants dels organismes que tiren del carro sobiranista a la societat civil catalana. La de veritat, no la dels que intenten apropiar-se’n el nom. Mentre m’acosto al barri del Carmel em ve al cap aquella dita clàssica a favor del dret a decidir sobre el cos de les dones: “Nosaltres parim, nosaltres decidim”. Ens han convocat a un acte unitari dirigit als “renegats indepes ” segons l’unionisme contundent, per escoltar la veu de vuit dones de partits i organismes a favor del dret a decidir.

L’elecció del lloc està carregada de simbolisme perquè som en un barri perifèric de Barcelona amb forta presència d’immigrants. Som un miler llarg de persones i hi ha una mica de tot: des dels independentistes convençuts, com el Josep Maria -“M’ha sorprès la normalitat de la gent que ha vingut, molts són del barri”-, fins a tres senyores d’una certa edat que han sortit a caminar perquè “els baixi el sucre”. La Felipa, la Pilar i una altra que no em vol dir el nom. Allò de la por a la canallesca i a parlar de política. Tot i això, al final aconsegueixo que una d’elles m’expliqui que el gendre li ha sortit independentista. A l’altre extrem de la piràmide demogràfica hi ha l’Oriol Soto, nascut aquí d’uns pares que van venir de Jaén i que amb 23 anys té les idees clares. Ha vingut perquè s’ha assabentat de l’acte per internet i anirà a la manifestació de l’Onze de Setembre.

Discursos amb accent social

Juanjo Puigcorbé condueix l’acte i arrenca amb un “Aquest any ho petarem i a la mani no hi faltarà ningú”. Per l’actor, les convidades són “vuit dones meravelloses”. La primera actuació, les sevillanes de Sentimiento Andaluzi els seus faralaes amb llunes verdes fluorescents, és la que animarà més la tarda. L’Ángeles Bravo en forma part, és manxega i va arribar aquí amb sis anys. Està a favor del dret a decidir però arribat el dia no té clar què votaria a la consulta. Completen el cartell la Polifònica del Guinardó i la coral independentista El Poble que Canta.

Comencen els parlaments i, dels vuit que hem de sentir, els més aplaudits són els que tenen més accent social. Parlen Ana Alcocer, de Súmate -“He nascut a Conca però vull deixar un país millor per a les meves filles, Marta i Paula”-; Esther Vivas, de Procés Constituent; Anna Saliente, de les CUP -“No estic a l’altura mediàtica de les altres, però a les CUP no creiem en lideratges”-; Dolors Camats, d’ICV-EUiA; Marta Rovira, d’ERC, i la consellera Neus Munté (CDC, sector progre).

Tanquen l’acte les presidentes, també conegudes com a Catalines del Polònia. Muriel Casals recorda que les “fronteres ja no es dibuixen amb guerres, herències o matrimonis de reis; es decideixen a les urnes”. Carme Forcadell ens anuncia que dijous viurem la mobilització “més gran de la història d’Europa”. El moment més aplaudit de la tarda arriba quan assegura: “Arribarem a la independència gràcies a molts espanyols i no gràcies a molts catalans de pedigrí que no volen que canviï res”. La famosa casta, versió ANC.

Dues hores i mitja després de començar (quan siguem independents ho hauríem de fer un pèl més curt) marxem amb Els segadors i crits d’independència. A la sortida, em plantifiquen a la mà publicitat de Guanyem Barcelona. No formaven part de l’acte, però han vingut a pescar per a les municipals.