El xoc entre Junts i Podem porta al límit la majoria de Sánchez al Congrés
Els liles apugen el to amb acusacions de "racisme" i amenacen amb el veto al pacte d'immigració mentre els juntaires confien en una rectificació
Madrid / BarcelonaNo és cap sorpresa que Junts i Podem se situïn als antípodes en un debat entre els aliats de la investidura de Pedro Sánchez perquè les diferències ideològiques són evidents. També és sabut que els dos partits es disputen el títol de principal pedra a la sabata del govern espanyol. Les dificultats dels socialistes per unir totes les peces que formen la majoria que sosté el cap de l'executiu són permanents i el PSOE té més que assumit que haurà de conviure amb aquesta "complexitat" fins al final de la legislatura per molt que desbloquegi acords com el del pacte d'immigració amb els juntaires. De fet, quan semblava que la relació dels socialistes amb els de Carles Puigdemont es redreçava i es podien encarrilar altres carpetes com els pressupostos o la reforma de la llei d'estrangeria pel repartiment de menors immigrants, és Podem qui se n'ha desmarcat amb un toc d'atenció que posa en perill l'acord, que ha fet apujar més que mai el to entre els liles i Junts i que porta al límit, un cop més, la majoria plurinacional.
La formació lila, perseguida des de fa setmanes per l'escàndol de Juan Carlos Monedero, ha carregat amb força contra Junts. "Demano a Junts que deixi d'amagar el seu racisme darrere les legítimes aspiracions d'autogovern del poble de Catalunya", deia aquest dijous en un acte del partit la líder de Podem, Ione Belarra, que ha deixat clar que toparan amb el no dels quatre diputats liles a la cambra baixa, la qual cosa faria descarrilar la delegació de competències a la Generalitat. Fonts de la formació consultades per l'ARA es mostren taxatives en aquesta negativa. "De cap manera", afirmen, adduint que votar-hi a favor seria donar ales a aquest discurs "radicalitzat" que ha desplegat Junts a X, en declaracions davant dels mitjans i en l'exposició de motius de la proposició de llei que atribueixen a "la seva competició electoral amb Aliança Catalana".
"Haurien de deixar de queixar-se per tot i fer propostes", va defensar la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, el mateix dia. "Proposta número u: no ser racistes", va contraatacar Belarra a X. Aquesta oposició frontal des del primer moment va deixar "perplex" el secretari general de Junts, Jordi Turull, que l'endemà que els liles plantegessin el veto els va recomanar que es llegissin la norma i va advertir que rebutjar una delegació de competències és el que seria situar-se en el marc de l'extrema dreta de Vox.
La confrontació dialèctica va més enllà de les direccions dels partits. En l'entorn de les dues formacions, el to ha augmentat encara més. La periodista i escriptora Pilar Rahola, de confiança de Carles Puigdemont, va acusar Podem de "filldeputisme". "Una vegada i una altra es demostra que aquests dogmàtics del postcomunisme mai han estat a favor dels drets de la nació catalana", va dir dimecres a X. La resposta de l'exlíder de Podem Pablo Iglesias també és d'alt voltatge, qualificant-los de "sionistes i racistes més semblants als reaccionaris espanyolets que a qualsevol altra cosa".
Hi ha sortida?
Els juntaires treuen ferro a les topades que hi ha hagut aquesta setmana amb Podem i s'ho agafen amb tranquil·litat. "A Madrid la interlocució és fluida, es negocia amb tots els grups parlamentaris de la majoria de Sánchez", asseguren fonts de Junts. En aquest sentit, remarquen que estan "disposats a negociar" en el debat sobre la llei del traspàs i albiren un "bon horitzó". Tanmateix, si bé estan oberts a "acceptar esmenes per millorar la llei", situen com a línia vermella que no cediran per "retallar cap competència" de les que reconeix el redactat actual, sinó en tot cas per millorar-lo. Podem ha posat l'accent en la regularització de mig milió d'immigrants sense papers, però Junts no hi garanteix el suport i simplement s'obre a estudiar les propostes quan les rebi a canvi de l'aprovació de la llei del traspàs immigratori i confia que la llei tirarà endavant.
Des de Podem expliquen que de moment no s'ha obert cap negociació i, en general, limiten la relació amb Junts a l'intercanvi d'algun missatge o conversa informal en el marc de la cortesia parlamentària. Fonts de la formació lila dibuixen un escenari complicat i pronostiquen un revés per als juntaires perquè diuen que estan disposats a fer valdre els vots d'esquerres. Els socialistes expressen confiança en el diàleg i emmarquen la disputa entre dos dels seus socis en un intent de marcar perfil i ocupar espai mediàtic.
Més topades
Un altre xoc recent i sonat entre Junts i Podem va ser per l'impost permanent a les energètiques que els liles exigien al govern espanyol. La negativa de Junts i el PNB a acceptar-lo va frustrar l'objectiu dels de Belarra, que els van atacar acusant-los de ser "els cadellets de Repsol" al Congrés. En els últims mesos, les friccions públiques han anat augmentant amb Podem per voler marcar perfil davant la influència justament d'aquests dos partits. Una altra discrepància, poc després, va ser amb el primer no de Junts al decret òmnibus que incloïa la pròrroga de la prohibició de desnonaments esgarrapada per Podem al govern espanyol, que els juntaires rebutjaven amb l'espantall de l'ocupació il·legal. Finalment, Junts la va acceptar després que el PSOE s'avingués a permetre el debat de la proposició no de llei de la qüestió de confiança -que van acabar retirant-. De nou, Podem va aprofitar l'avinentesa per pressionar el PSOE perquè deixi de mirar a la dreta. "Junts i Puigdemont volen anar de lleons, però són gatets domesticats", van afirmar. Els juntaires, en canvi, es reivindiquen com l'interlocutor que més aguanta la posició.
