Les eleccions europees em fan ara una mandra immensa, i una mica de por. No pas pel resultat (que també); sobretot per la campanya, que ja hi som. El que menys ens convé a hores d'ara és l'efecte d'una campanya en la dinàmica catalana, i en l'espanyola. Les campanyes electorals són temps de consignes, d'immobilisme, i ara el que ens convé és reflexió i posar les coses en qüestió. És temps d'insults i d'estirabots i ara seria hora d'una mica de serenitat. Les campanyes electorals enfronten, i ara ens convé unitat. És temps propici a la demagògia i ara toca sentit de la realitat. És un temps on floreix especialment el que ja sempre és un problema: la frivolitat, la maleïda conyeta, la caricatura de l'altre. En el millor dels casos, la campanya serà temps perdut. En el pitjor, la instal·lació del pilot automàtic. Quan ens cal conduir atents i amb tots els reflexos.
