Alaska fins i tot a la sopa
Fins ara hi havia un programa cultural a La 2, Torres y Reyes, que estava molt bé. A través d’un llenguatge audiovisual innovador i sense por a aprofundir en debats culturals o entrevistes sobre noves tendències, era una aposta de molta qualitat televisiva. El format estava molt ben acotat i es notava una convicció en els continguts diferents. Però no sé si fruit d’una insatisfacció dels responsables sobre el resultat final o la simple voluntat d’experimentar encara més amb el format, han decidit canviar de presentadors i, per tant, de nom. Ara es diu Alaska y Coronas.
A Mara Torres i Joaquín Reyes, que formaven la parella peculiar de conductors, els han substituït per Alaska i Javier Coronas. Es manté la voluntat que la dona exerceixi un rol més periodístic i l’home més còmic. Però tot i que s’agraeix la valentia per innovar i fer evolucionar el format, amb el canvi de presentadors hem anat un pas enrere. Primer perquè tot i que segurament la popularitat d’Alaska pot repercutir en el ressò del programa, la cantant no té les taules periodístiques de la seva antecessora. Demostra certes inseguretats televisives i una insistent necessitat de fer referència a la seva vida personal, els seus amics, el seu marit o fins i tot la seva mare. De fet, van estrenar el programa trucant a les respectives mares. Com a humorista Javier Coronas fa unes aportacions molt més tòpiques que Joaquín Reyes i li agrada fer humor amb la pròpia ignorància. Això a la tele ja ho hem vist massa i no cal incorporar-ho a un format pretesament cultural. Tot i que no se li pot negar a Alaska un paper molt actiu en la transgressió musical, estètica i cultural del panorama espanyol, hem arribat a un punt que cada vegada que engeguem la tele ens trobem la cantant fins i tot a la sopa. Ella o el seu marit. També és lògic que es vulgui experimentar incorporant la figura que va marcar una època televisiva en un programa històric com La bola de cristal. Però és una llàstima que per vestir un sant n’hàgim de despullar un altre. Amb el canvi de presentadors el programa ha perdut ritme i ha guanyat en superficialitat. I tens la sensació que el poder mediàtic d’Alaska obliga l’espai a portar els seus amics: que si els DJ, que si la galerista que abans era la seva vedet de capçalera... Segurament des de la direcció del programa han pensat que era un factor que aportaria més repercussió, però a la vegada és com si s’haguessin marcat un gol en pròpia porta desmuntant un concepte televisiu impecable. A vegades la cultura és atroç amb ella mateixa.
