‘Collita pròpia’: un empatx televisiu

Dimecres a la nit TV3 va estrenar Collita pròpia, un programa que fa un repàs dels productes alimentaris autòctons de la nostra terra per conèixer-ne l’origen, el procés d’elaboració i les característiques. Un espai per a la temporada d’estiu que arrencava amb els presentadors, Lídia Heredia i Francesc Mauri, abrigats amb anorac dalt d’una muntanya on encara quedaven restes de neu. Molt adequat. El format transmetia massa sensació d’enllaunat, com si l’haguessin recuperat d’un calaix oblidat: per la indumentària hivernal i perquè el condueixen dos professionals que estan embrancats en altres projectes de la cadena.

Pel que vam entendre al final, l’un i l’altre alternaran la conducció de l’espai en funció del producte protagonista, com si s’haguessin de repartir la feina perquè estan massa ocupats. En el primer episodi ens van oferir gairebé una tesi doctoral sobre el formatge. Cinquanta minuts només parlant de formatges van provocar un empatx a l’espectador, que va quedar atrapat en una mena de bucle de maduracions i motllos que no s’acabava mai. Vinga a parlar i preguntar sobre els formatges sense tenir la sensació que descobríssim res de l’altre món. Va acabar agafant aires de publireportatge que semblava que volgués vendre uns suposats excedents de llet del país. Les enquestes de carrer eren soporíferes i intranscendents. Pur farciment. ¿Li interessa a algú com un senyor del carrer menja el formatge? ¿A qui li importa si una senyora sap distingir entre el de vaca o de cabra? El programa està amenitzat per l’humor d’en Fel Faixedas i en Carles Xuriguera. Aquesta inclusió de la comèdia rural en el programa delata que en certa manera són conscients que el format és feixuc i cal amenitzar-lo. I es confon la necessitat d’alleugerir l’espai amb el fet de posar-hi humor amb calçador. Potser el problema ve quan et fan més gràcia en Fel i en Xuri munyint una búfala o tastant la mozzarella que no pas escoltar una recepta medieval. Ara bé, veure’ls vendre mató entre els turistes ja va fer patir més perquè fugia del fil conductor i embotia la comèdia a la força. No tenien arguments. Per tant, veient el resultat del programa, et planteges si no era millor deixar els dos personatges investigant sobre el formatge (o el que convingui) i prescindir dels presentadors oficials. Això hauria implicat que els actors no es veiessin en la necessitat de muntar escenes amb tanta tonteria, com si fossin titelles d’animació, i el programa potser no hauria agafat els aires de publireportatge avorrit que feia adormir les ovelles.