Crimea i l’inici del periodisme incòmode
EL PERIODISME, tal com l’entenem avui, va començar a Crimea, on un irlandès rebel anomenat William Howard Russell va ser enviat per The Times a cobrir el que havia de ser una campanya ràpida i triomfal contra els russos i que es va allargar tres anys (1853-1856). Fins llavors les informacions bèl·liques les escrivien els militars i eren completament parcials. Les cròniques de Russell, en què denunciava les lamentables condicions de vida dels soldats i la desídia dels oficials, que provocava, al seu torn, la mort absurda de milers d’homes al camp de batalla, van commocionar el Londres de l’època, que es va trobar, de sobte, que la crua realitat de la guerra tenia poc a veure amb el clixé romàntic que havia cultivat l’Imperi.
Entre els desastres de la guerra, Russell va relatar la cèlebre càrrega de la brigada lleugera a Balaklava, en què un error en la transmissió d’una ordre va provocar una matança de genets anglesos i escocesos per part de l’artilleria russa. Es diu que els russos, veient com la cavalleria avançava en direcció als seus canons, van pensar que els britànics havien abusat de la beguda aquell matí. “El poble anglès ha d’escoltar aquestes veritats difícils. Ha de saber que un rodamón que trontolla sota la pluja a Londres porta una vida de príncep en comparació amb la dels soldats que lluiten pel seu país”, va escriure Russell.
Els comandaments de l’exèrcit es van indignar amb les cròniques, que els deixava com uns autèntics sapastres, i l’escàndol va arribar a la Cambra dels Comuns, que va acabar validant la versió del periodista. Però va ser una victòria momentània. Els governs i els exèrcits havien descobert el poder de la premsa i es van prendre mesures immediates: la censura. Des de llavors, els periodistes (benvingut a casa, Marc) han somiat a recuperar l’espai de llibertat amb què Russell va escriure les seues cròniques des del front. I han hagut d’aprendre a conviure amb la censura.
