Defensar Barcelona jugant al Victus

Barcelona“Cap al final del setge quasi tots els soldats professionals havien desertat. A aquelles altures, doncs, ja érem un exèrcit de veïns”, explica Martí Zuviría -el narrador i protagonista de la novel·la de ficció històrica Victus, d’Albert Sánchez Piñol-, en un fragment del llibre en què relata l’últim episodi de la Guerra de Successió, en concret el setge de Barcelona dels anys 1713 i 1714, que va enfrontar els defensors de la ciutat i els soldats de les tropes borbòniques. Aquestes paraules, però, també es troben al dors d’una de les cartes del nou joc de taula basat en la novel·la Victus que acaba de publicar Devir. Aquesta és una de les evidències que demostren que el joc ha volgut ser fidel a l’obra literària i també als fets històrics. Es tracta d’un joc molt més elaborat que l’anterior joc de cartes, també basat en Victus, que Devir va posar a la venda fa uns mesos.

La idea de crear un joc de taula inspirat en la novel·la va ser del mateix escriptor, Sánchez Piñol, que també ho va proposar a Devir. “D’entrada ens va semblar que era massa feina perquè fer un joc de taula des de zero és molt feixuc, sobretot si el reglament ha d’estar d’acord amb la novel·la”, explica Joaquim Dorca, director de Devir. “Però després ens ho vam agafar com un repte. Ens va agradar sobretot la idea de poder fer un joc elaborat i que fos original en llengua catalana”, afegeix.

Els jugadors són un equip

No és la primera vegada que Devir dissenya un joc de taula basat en una ficció històrica: ja ho havia fet amb Capitán Alatriste i amb l’adaptació de la sèrie de televisió Águila Roja. A més, Devir també havia traduït al castellà jocs de taula basats en novel·les, publicats originalment en altres països, com ara El senyor dels anells i Els pilars de la Terra. “El públic interessat en jocs de taula acostuma a ser públic lector i per això és interessant que els dos mons es relacionin d’aquesta manera. Als jugadors els agrada trobar referències de l’obra literària que han llegit”, explica Dorca.

Els participants del joc assumeixen el paper de la plana major militar encarregada de defensar la ciutat de Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques, des del 25 de juliol del 1713 fins a l’11 de setembre del 1714. “Una de les principals característiques del joc és que és col·laboratiu. Els jugadors han de col·laborar entre ells per defensar Barcelona dels assalts franco-espanyols i aconseguir que la ciutat no es rendeixi. Han de posar-se d’acord i elaborar estratègies per defensar el territori”, explica Toni Serradesanferm, l’autor del joc. “Si els jugadors aconsegueixen que Barcelona no caigui abans del final de la partida, hauran guanyat, si no, tots perdran”, afegeix.

Els moviments que fan els jugadors determinen les accions dels enemics, que són les tropes borbòniques. Tot i així, sempre hi ha un dels jugadors que guanya una mica més que els altres. “És per simular que avui en dia, 300 anys després del setge, recordem el militar Villarroel, però en canvi no recordem res dels altres. El que s’emporta la fama és un”, comenta l’autor, que explica que els jugadors han de pensar i parlar amb els companys i acordar tàctiques per anar avançant. “Crec que el joc pot ser molt enriquidor per als participants”, diu.

Segons Serradesanferm, l’objectiu del joc no és guanyar, sinó resistir. “Els jugadors no guanyen mai perquè estan dins d’un setge. Igual que va succeir històricament. Barcelona va perdre perquè va ser assetjada”, diu l’autor del joc. “L’objectiu principal és igualar la gesta històrica i aguantar fins a l’11 de setembre sense que Barcelona caigui en mans dels enemics”, explica.

Victus pretén reproduir la sensació d’ofec que causa un setge. “La idea és que els jugadors sentin que estan cada vegada pitjor, encara que estiguin fent les coses bé. Nosaltres volíem que fos un joc d’immersió, en què els jugadors se sentissin a dins, que acabessin posant-se drets i discutint estratègies”, diu Serradesanferm, i afegeix: “Aquesta sensació agrada molt als jugadors, perquè és molt real”.

La fidelitat a la novel·la

Dissenyar un joc de taula des del començament és sempre una tasca molt complexa, però encara ho és més si el joc ha de seguir l’argument i les pautes d’una obra literària. És per això que per fer Victus l’equip de Devir s’hi ha estat més d’un any. “Primer vaig llegir-me la novel·la dues vegades de dalt a baix, mentre anava apuntant els fragments que creia interessants i que podien servir per al joc”, diu Serradesanferm. “És important plantejar-te què vols que mostri el joc i què vols que experimentin els jugadors. Un cop ho tens clar, has de començar a construir el model de joc”, afegeix l’autor. Durant molts mesos -del setembre del 2013 al desembre del 2014- l’equip va estar fent diverses proves per comprovar que el joc funcionés. “Ens reuníem cada setmana amb gent diferent per jugar-hi i jo prenia nota i canviava les coses que no funcionaven per a la setmana següent”, comenta Serradesanferm. Un cop el joc funciona, comença el procés d’elaboració, en què intervenen l’il·lustrador i el dissenyador, entre d’altres. “El disseny és una part molt important del procés de creació, perquè tan important és que el joc funcioni com que sigui atractiu”, explica.

Un joc “contemporani”

El resultat ha sigut un joc de taula molt complet que inclou un tauler en què apareix la ciutat de Barcelona detallada, fitxes per als que defensen el territori -que simulen canons, infanteries, trinxeres, barricades, etc.-, fitxes de les tropes borbòniques -reforços, bateries, mines, etc.- i, finalment, daus d’accions borbòniques i cartes que simulen accions i personatges de la novel·la. El joc està pensat perquè hi juguin entre un i quatre jugadors, a partir dels 12 anys.

Segons Serradesanferm, Victus és un joc de taula contemporani. “Vol dir que és més complex, que cada cop que hi jugues té un plantejament diferent i que depèn molt menys de l’atzar. Està adaptat a la vida moderna”, diu l’autor, que explica que el joc té diversos nivells i que es pot adaptar segons el grau de dificultat que prefereixin els jugadors. “En general és un joc senzill i pensat per a tots els públics. L’única cosa és que hi ha d’haver algú disposat a fer l’esforç de llegir-se les regles”, adverteix Serradesenferm. El creador de Victus considera que el joc, tot i estar inspirat en els fets del setge de Barcelona, no té un sentiment patriòtic. “Pot tenir un valor sentimental més elevat que un altre joc perquè narra un fet històric rellevant per a Catalunya, i hi haurà jugadors que el viuran amb més passió per aquest fet, però és un joc pensat perquè en pugui gaudir tothom”.