I AQUÍ

Denunciar-ho des de dins per millorar-ho

QUAN AHIR a portada l’ARA destacava la xenofòbia 2.0 arran dels tuits antisemites, un amic expert en xarxes socials deia (a Twitter, on si no?) que la nostra primera pàgina contradeia el que jo he defensat aquí a la columna. Sóc a Twitter fa anys, m’he definit com a practicant agnòstic. Més que un creient de les xarxes, les intento defensar i entendre, i aquest diari n’és fill: el primer que vam fer va ser obrir una pàgina a Facebook, el segon un perfil a Twitter i el tercer el blog Arafaremundiari per retransmetre en directe el projecte. Com apunta l’Àlex Gutiérrez, és delicat informar de fets que trobem greus i no contribuir a crear un estat d’alarma sobreactuat que intueixes que vol criminalitzar les xarxes. Tot i això, no deixarem de ser crítics (i autocrítics). No es pot deixar la crítica en les mans interessades dels que saps que en el fons els molesta la llibertat d’expressió que permeten les xarxes. Prefereixo les milers de petites impunitats que genera la societat adolescent i discutidora on tots tenim altaveus que les grans impunitats de la societat que ens volia nens obedients sense micròfons. Però el que de debò vull és una societat adulta, madura, sense impunitats de ningú, amb diàleg constructiu i civilitzat, un món horitzontal i meritocràtic. Tinc tan clar que les xarxes han portat i portaran molt més de bo que de dolent, les vull defensar tant dels que no les entenen o les temen -amb raó- perquè hi perden privilegis i monopolis, que tinc molta pressa per seguir-les millorant des de dins.

Més continguts de