Després de dinar, droga dura
Aquesta setmana hi ha hagut una estrena de moments televisius hilarants. La telenovel·la de Cuatro Avenida Brasil. El país que organitza el Mundial, a part de ser la Meca del futbol, és també la fàbrica per excel·lència de les grans telenovel·les, les de més pressupost. Actualment és el Hollywood dels melodrames seriats. Avenida Brasil és el seu màxim èxit. La telenovel·la ha obligat a modificar l’agenda oficial de la presidenta Dilma Rousseff i posar en alerta les centrals elèctriques per assegurar-se que, durant l’emissió, no es produïa cap problema a la xarxa que impedís seguir-la als ciutadans.
Avenida Brasil compleix tots els requisits d’una telenovel·la com déu mana. Un argument en clau melodramàtica (una filla que torna al Brasil per venjar la mort del seu pare), un fill o filla (normalment l’hereu) abandonat o desaparegut, l’ascensió social com a motor per fer avançar els personatges, relacions amoroses gens realistes, personatges que amaguen secrets i la justícia final com a culminació. A més, en la telenovel·la moderna s’hi ha afegit un argument social de fons. En el cas d’ Avenida Brasil es tracta de la pobresa al carrer i els nens que viuen en la indigència. No hi falten tampoc els noms ampul·losos dels protagonistes (Genesio, Monalisa...), sobrenoms curiosos (el Patata) i la presència d’una paraula que no pot faltar en una bona telenovel·la: frijoles. Si mengen frijoles, anem bé.
Avenida Brasil no falla. Atenció a l’acció en només cinc episodis: una fertilitat espectacular amb un total de tres embarassades, tres parelles que s’han separat i reajuntat en dues ocasions, un mort, una caiguda escales avall, cinc posades de banyes, dues sogres i una madrastra (a l’espera d’elevar el marcador amb noves incorporacions), un nen i una nena prometent-se que es casaran de grans i la malvada més tremenda de la història de la tele que fins i tot força sexualment l’estrella del futbol del Brasil. La Carminha, fent-se la pobra vídua, enredarà el Tifón, un futbolista que, incomprensiblement, té un sobrepès alarmant. També hi apareix un bígam que porta un tigre a la bragueta que encara no sabem què hi pinta en tot plegat. Però si després de dinar teniu ganes de riure amb frases com “ ¡Hueles a viejo! ”, “ Mis óvulos siento que están gritando y aquí hay mucho semen ” i “ Usted es psicoanalista y cree en Freud pero yo soy mujer y creo en videntes ”, Avenida Brasil no us deixarà indiferents. Droga dura. Si us hi enganxeu, que consti que us he avisat.
