Discriminar i alhora ser ineficient

SE’N DIU IDENTIFICACIONS per perfil ètnic. Vol dir que si tens la pell d’un color determinat la policia t’atura més. És notícia quan alguna entitat en fa un informe o quan la persona que han aturat té temps i mitjans i ganes de denunciar-ho. És evident que és discriminatori, però a sobre hi ha proves que no és el més eficient. Comencem pel més obvi i escandalós: la injustícia del fet, de la pràctica. Quan una persona en procés d’integració és aturada de forma repetida per un cos policial li passen tres coses. La primera és que se sent tractada de sospitosa sense cap causa. La segona és que els veïns poden pensar: “Alguna cosa deu haver fet, si l’aturen tant”. La tercera és que perd temps i, per tant, pot ser que arribi tard on anava, o no hi arribi. O sigui que se li dificulta triplement la integració: se li mina la moral, se l’estigmatitza i se li posen traves per fer una vida normal. Tres motius suficients per demanar als mossos de torn que s’hi repensin. Però segons alguns estudis, a més d’injusta la mesura és ineficient a curt termini i suïcida a llarg termini. Quan s’han fet treballs de formació perquè els agents es basin en actituds sospitoses i no en perfils ètnics i se n’han mesurat els resultats, les identificacions que han acabat en detencions són més elevades. Perquè han aturat sospitosos pels fets i no sospitosos per la cara. Però anem als danys a llarg termini. Si en un barri determinat estigmatitzes un col·lectiu de manera genèrica, els caus antipàtic i els perjudiques el dia a dia, no esperis cap complicitat d’ells. Podrien ser peces clau per ajudar la policia, però cal ser molt optimista per pensar que justament el dia que no els han aturat sense raó seran ells els que s’aturin per donar un cop de mà.