LA VOLTA AL MÓN EN 49 DIES (32)

D’ofici, pregoner de balenes

Sud-àfrica. Una feina que només existeix en un poblet

Un dels grans atractius naturals de Sud-àfrica són els avistaments de balenes. És veritat que això passa en molts llocs del món, però aquí la gràcia és que hi ha un lloc on es veuen balenes sense haver de pujar a cap vaixell. Es veuen amb els peus tocant a terra ferma, i això, segons s’afarten d’explicar els autòctons i les guies, no passa enlloc més del planeta. Aquest lloc és un poblet que es diu Hermanus i l’explicació es troba en les càlides i poc profundes aigües de la costa del cap d’Overberg. Sembla que són el lloc perfecte perquè la balena franca austral hi vagi a criar els mesos d’estiu. Així doncs, després de dies de venerar la figura de Nelson Mandela a Ciutat del Cap, el turista anirà a escampar la boira cap a Hermanus. Per arribar-hi només cal seguir la carretera de la costa cap al nord. És una carretera amb unes vistes i unes corbes precioses que avança per sobre dels penya-segats.

Un cop a Hermanus, el primer que crida l’atenció és el nom. L’Hermanus en qüestió és un missioner que el 1855 va “descobrir” aquest racó de costa. L’home es deia Pieters Fontein. De fet, el primer nom que va tenir el poble va ser Hermanuspietersfontein, tot junt, però està clar que no era gaire pràctic i al cap d’uns anys es va quedar en Hermanus i prou. El llarguíssim nom original només el conserven unes bodegues de la zona on fan un vi molt bo, per cert. Sigui com sigui, Hermanus és un poble pesquer amb uns quants quilòmetres de costa rocosa amb vistes fantàstiques a l’oceà Índic. El passeig marítim és llarg i està ple de bancs i miradors des d’on es pot apreciar l’esperat espectacle balener. I això és exactament el que fa el turista: esperar. El paisatge és realment bonic, però al cap d’una hora de gastar-te la vista mirant el mar ja comences a posar-te nerviós. Dues hores i ni rastre de les balenes que segons els eslògans turístics es passegen per aquí en la mateixa proporció que hi ha coloms a la plaça Catalunya de Barcelona. Voldries marxar però estàs convençut que tan bon punt marxis apareixerà el cetaci. Com sempre, el millor és preguntar a un local. I, com sempre, es nota que no som els primers a fer-li aquella pregunta. Sense immutar-se, ens diu: “No patiu, quan hi hagi una balena, ja us avisaran”. Ja ens avisaran? Qui ens avisarà? No sembla una broma, o sigui que decidim anar a passejar cap a una altra banda. I al cap d’una estona... ens van avisar.

Un so com de tuba s’escampa per tot el poble. Anem al lloc d’on prové el so i ens trobem un home rodejat de gent fent sonar una mena d’instrument en forma de serp enroscada, mig trompeta mig tuba, i amb un cartell penjat que diu: “Pregoner de balenes”. I, efectivament, allà al mig de la badia una cua immensa trenca les onades. És tot un espectacle. L’animal, que pot arribar a pesar seixanta tones i fer una llargada de disset metres, sembla que sàpiga que és el centre de totes les mirades i ens obsequia amb unes piruetes impròpies d’una embarassada. Dues-centes fotografies després li preguntem al pregoner com ho fa per veure-les primer que ningú. Diu que és un secret, riu i se’n va a fer una cervesa amb la trompeta sota el braç.

No ho digueu a ningú, però el secret és un sonar col·locat estratègicament a l’entrada de la badia. El nostre pregoner treballa en un centre que estudia el fons marí i és el primer que detecta qualsevol moviment sota les aigües. Un dia ho va fer per fer gràcia i des de llavors és una atracció turística.

Que com ho sé? La segona cervesa la vaig pagar jo.

Més continguts de