Évole, Pedrojota i les mentides
Recuperats de la ressaca del fals documental, afrontàvem una entrevista d’Évole al destituït Pedro J. Ramírez. Res millor per a l’ego immens de l’exdirector d’ El Mundo que una dosi de Salvados. El periodista amic del poble contra el periodista amic del poder. Meravellós l’instant en què, davant d’un quiosc, Pedrojota presumia de qui comprava el seu diari: « Los jóvenes compran ‘El Mundo’ », deia. I la noia rossa que se l’emportava corregia: “ ¿Yo? ¡Qué va! Es para mi abuela... ” Tot just arribar a l’antiga seu d ’El Mundo (molt bona idea el passeig per l’edifici abandonat, com si es tractés de cinema neorealista), Pedrojota ja presumia de com el diari havia canviat i millorat la història d’Espanya. Quedava clar que és d’aquests periodistes que no volen explicar què passa sinó forçar l’actualitat. A Pedrojota li va agradar exhibir el secretisme, els passadissos amagats i les portes del darrere que l’ajuden a maximitzar la seva aura de poder. En aquest sentit, va ser un bon retrat. Però un cop es van asseure a conversar hi va haver instants contradictoris. La prepotència, les excuses, els “No me’n recordo”, les mentides i el cinisme de Pedrojota resultaven insultants d’escoltar. Veure’l com es justificava de l’expeditiva campanya per vincular ETA amb l’11-M o assegurar amb desvergonyiment que el titular “Ganaron los animales” sota la foto de Carod i Montilla va ser una casualitat era ofensiu i molest. Eren els pretextos d’algú que es pensa que l’entrevistador i els espectadors són idiotes. Perdíem el retrat periodístic del personatge per permetre-li més volada a les seves teories. Pedrojota sap fer sempre un anunci d’ell mateix. Évole va ser víctima de la tirania de l’entrevista televisada: ni tenia tot el temps del món ni es podia encallar en un sol tema. I davant les grans insolències històriques d’ El Mundo, l’iPad d’Évole es va quedar curt i la seva capacitat de rebatre va ser feta miques per culpa de la barra descarada de Pedrojota, que no té límits. Va ser valent traient-li el tema del vídeo sexual. L’hi va fer més fàcil que el mateix Pedrojota en fes broma en el seu discurs de comiat del diari. La Sexta ens va posar anuncis abans de les explicacions del convidat. Premi al millor esquer televisiu. Com a conclusió global, vist el cinisme i el retrat de Pedrojota, em va venir al cap la frase que Évole va fer servir una setmana abans per justificar-se del seu fals documental: “Segurament altres vegades els han mentit i no els ho han dit”. No va dir noms, però diumenge vaig tenir la sensació que Évole en tenia un d’aquests assegut al davant.
