El General que va acabar convertit en 'mister' Mármol

BarcelonaMaig del 1973, Hotel Colón de Sevilla. El Barça acabava de perdre un partit de Copa al Sánchez Pizjuán i els jugadors van tornar a l'hotel amb el cap cot. Ningú, ni el tècnic, l'holandès Rinus Michels, els havia de recordar que no podien sortir de festa després d'una desfeta. Però a l'habitació que ocupaven Juan Carlos, Reixach i Martí Filosía van decidir oblidar les penes i fer una copa. Així que van trucar al bar de l'hotel i van demanar unes ampolles de cava. El problema va ser que a la barra del bar, Michels xerrava amb uns periodistes i va sentir la conversa. Així que va agafar ell mateix la safata amb les ampolles, va pujar, va picar a la porta i... quan van obrir, es va trobar sis o set jugadors del Barça. Els futbolistes es van quedar glaçats. Michels va tirar les ampolles a terra. L'habitació era plena de cava, de vidres trencats... i d'un senyor cridant en holandès.

Rinus Michels (1928-2005) va ser una figura clau a l'hora de crear un lligam entre el Barça i l'Ajax. Va ser el pare del 'futbol total' del club holandès i va canviar la manera de treballar del Barça a través del fitxatge d'un tal Johan Cruyff. "Michels era molt disciplinat. Amb Cruyff s'entenia amb una mirada, era increïble com es coneixien", recordava Juan Carlos, jugador de l'època. Juan Carlos, mort l'any 2012, mai va oblidar el dia que Michels el va fer capità. Ni com treballava. "Cuidava molt la forma física, et feia treballar molt dur. I la part tàctica. La gent tenia una imatge d'aquells holandesos dels anys 70 com de gent divertida. I els jugadors ho eren. Però en Michels... en Michels era "'mister' Mármol", en referencia al malnom que li va posar la premsa catalana. "A Holanda li deien el General. Aquí li van posar això de 'mister' Mármol. Crec que General era més encertat, ja que era molt dur i disciplinat. Hi va haver dies, a l'Ajax, en què ens feia entrenar quatre cops", rememora Johan Neskeens.

Criat al carrer Olympiaweg, al costat de l'estadi Olímpic, on podia sentir els crits dels aficionats cantant gol, Michels va connectar amb el seu Ajax ja des de el primer dia, aquell juny del 1946 en què després d'haver servit a l'exèrcit, amb 18 anys, va debutar amb el club d'Amsterdam i va marcar cinc gols en un triomf per 8-3. Michels va acabar jugant 260 cops amb el seu Ajax, però durant els anys 50 el futbol holandès era amateur i va acabar fent de professor de gimnàstica. Però el 1956, l'Ajax va fer fora el tècnic anglès Vic Buckingham, el mateix que entrenaria el Barça amb Josep Maria Minguella de traductor. I va apostar per Michels, que va debutar amb un triomf per 9-3 sobre el MVV.

"Ens va cuidar i va saber aprofitar el nostre estil", recorda Neskeens, en referència a aquella generació daurada dels anys 70. Cruyff, fill de botiguers, un nen que jugava pel carrer al voltant del vell estadi de l'Ajax, va ser la punta de llança d'una generació de jugadors desenfadats. "Michels era dels que havia patit la guerra i la postguerra. Creia en la disciplina i el sacrifici. Nosaltres érem diferents, ens agradava fer gresca per celebrar els triomfs. Però només els triomfs, si es perdia... valia més que no t'enxampés de festa!", recordava en una entrevista Piet Keizer, jugador de l'època. "Els jugadors fumàvem, preníem cervesa... era diferent", admet Neskeens. "Amb ell, per primer cop l'equip es concentrava abans dels partits", recordava Keizer.

Michels, un enamorat del futbol anglès i de l'escola hongaresa, va construir una màquina de jugar a futbol magnífica. El 1966, un desconegut Ajax ja va golejar per 5-1 el Liverpool. El seu Ajax va guanyar la Lliga els anys 1966, 1967, 1968 i 1970. I el 1969 va arribar a la final de la Champions, que va perdre amb el Milan. Dos anys després, no va fallar a la final, a Wembley, quan l'Ajax va derrotar el Panathinaikos. Amb la Copa d'Europa al sac, Michels va marxar al Barça. Però el seu llegat a l'Ajax es va convertir en dues Copes d'Europa més, guanyades el 1972 i el 1973.

El 1971, Michels havia rebut la visita d'Armand Carabén, el gerent del Barça. Casat amb una holandesa, Marjolijn, que feia de traductora, va proposar-li venir al Barça per ocupar de nou el lloc de Buckingham, que tenia problemes de salut... i de resultats. Va costar, però Carabén, l'home clau en els fitxatges dels holandesos de l'època, es va sortir amb la seva. De sobte, el Barça fitxava el tècnic de moda del futbol europeu, un home que no va començar del tot bé, ja que el primer dia va pujar a un taxi, va demanar anar a La Masia i el van portar a un restaurant anomenat La Masia, que poc tenia a veure amb el Barça.

Michels, malgrat que Marjolijn li feia de traductora, va intentar defensar-se en castellà. Inicialment es va buscar un pis a la Diagonal amb Aribau, sobre les oficines de la KLM, per estar envoltat d'holandesos. Però hi va durar poc, i va acabar a Pedralbes. Michels va sorprendre en defensar-se ràpidament en castellà a les rodes de premsa, però va viure enfrontat amb la premsa gairebé sempre. Al Barça s'hi va estar fins al 1978 en dos períodes diferents, ja que entre 1974 i 1975 va tornar a Holanda –va ser seleccionador al Mundial d'Alemanya– i va guanyar tres títols: una Copa de fires, una Lliga i una Copa. Però el seu llegat va més enllà: el 0-5, el fitxatge de Cruyff i un estil de joc que encara avui en dia es reivindica tant a Amsterdam com a Barcelona. A Amsterdam, la seva imatge encara presideix les oficines de l'Ajax. A Barcelona, ha quedat més oblidat. Un holandès que va trencar ampolles de cava el 1973 i el 1975 va brindar amb cava... quan va morir Franco.