Islamisme i sobiranisme són per a la caverna com la ginebra i la tònica: una combinació difícil de resistir i a la qual es poden tirar tots els condiments que et passin pel cap per mantenir la il·lusió de novetat. Ahir La Razón servia un gintònic de mesquita, per exemple. Ho feia a compte del fantabulós projecte de construir un macrotemple musulmà als terrenys de la Monumental, desmentit amb vehemència tant per l’Ajuntament de Barcelona com per Balañá, propietària del solar. Però això no impedia que el diari obrís portada amb “CiU donarà suport a la mesquita si els musulmans diuen sí a la consulta”. (L’alternativa per als dies sense notícies, Gibraltar, estava ja agafada per l’ Abc. ) La peça barrejava informació i opinió, com quan parlava del 9-N i deia: “Aquestes són les preguntes que Mas vol que contestin els habitants del seu país de mai més”. Evidentment, al gintònic no hi faltaven els inevitables granets de pebre, la rodanxa de cogombre i la pela de mandarina. A la doble pàgina hi havia una fotografia de Mas sota el titular “Connexió amb l’islamisme radical”, un article d’Alfonso Merlos amb un humor nivell No te rías que es peor quan deia que Mas ha promès als musulmans “l’oro i el moro”, o algunes xifres poc versemblants, com quan afirmaven que el minaret faria 300 metres d’alçada (seria de llarg el més alt del món -tant com la Torre Eiffel-, i tot això en una cantonadeta d’una illa de l’Eixample).
Les fonts anònimes són una eina periodística de doble tall. Permeten a un diari protegir la seva xarxa de contactes. Però quan s’utilitzen de manera irresponsable, sense possibilitat de ser fiscalitzades, acaben girant-se contra la credibilitat del mateix mitjà.
