L'ONU denuncia que soldats francesos han violat nens refugiats a la República Centreafricana

Hollande diu que arribarà fins al final per esclarir els fets. El país africà inicia un procés de diàleg la setmana vinent per intentar posar fi al caos de dos anys

França té desplegada a República Centreafricana una força de missió de pau per protegir les desenes de milers de desplaçats però avui està sota l'ombra de la sospita de que almenys 16 dels seus soldats haurien abusat sexualment de menors d'edat que vivien en un camp de refugiats al costat de l'aeroport internacional.

Els fets es remunten a entre el desembre del 2013 i el juny del 2014 quan, segons un informe ‘confidencial’ de l’ONU avançat pel britànic  'The Guardian', els militars haurien donat diners a 10 nens d’entre 8 i 15 anys a canvi de mantenir-hi relacions sexuals. El president francès, François Hollande, ha sortit avui dijous al pas d’aquestes gravíssimes acusacions i ha advertit que el seu govern serà “implacable”, alhora que ha assegurat que “no hi haurà clemència” si finalment es demostra que els soldats van abusar d’aquests nens. Tot i la promesa de màxima transparència, el cert és que, segons algunes fonts, l'executiu hauria tingut coneixement del cas a finals del juliol de l'any passat però ha mantingut silenci públic. Mentre les investigacions de la fiscalia gala continuen, l’ONU ha suspès un alt funcionari destinat a Ginebra per haver filtrat l’informe.

De moment, doncs, aquest funcionari és l’única víctima d’aquest cas que torna a posar en evidència la integritat dels cossos internacionals de pau. Per a Albert Caramés, investigador associat del Grup de Recerca sobre la Pau i la Seguretat (Grip) i l'equip d'anàlisi Passim, el cessament fulminant respon a un intent de l’ONU de “fer contenta” França, l’expotència colonial que amb l’excusa d’intentar pacificar aquesta inestable regió africana manté una constant i nombrosa missió que alhora protegeix l’explotació dels recursos naturals: de l’explotació de les mines d’urani a la fusta de les frondoses selves.

Inseguretat a la capital

Les tropes franceses van reforçar la seva missió a República Centreafricana a finals del 2013 a l’espera que s’hi afegissin les de la Unió Africana i l’ONU. En un principi, el govern gal parlava que seria una intervenció ràpida per acabar amb la guerra oberta entre Séleka (musulmans) i anti-balaka (cristians) i ajudar el llavors president François Bozizé. La realitat es va anar imposant: la manca de seguretat, els 460.000 desplaçats –10% de la població del país– que havia ocasionat el conflicte, feia Bangui, la capital, un autèntic polvorí.

Els grup anti-balaka van entrar a la capital però poc després en un cop d’estat s’autoproclamava president Michel Djotodia, el primer dirigent musulmà en un país majoritàriament cristià.

Crisi humanitària

La pacificació tampoc no va ser possible en un país on la gent es movia d’un lloc a un altre fugint de la violència sectària i buscant aliments on podien. La República Centreafricana té una superfície a una França i mitja està coberta per grans extensions de selva, on tant la població com els milicians s’amaguen. La crisi humanitària és total i l’ONU no s’ha cansat de denunciar la situació. Els índexs de desenvolupament del país són baixíssims i la guerra encara els ha empitjorat perquè, lògicament, la inestabilitat i inseguretat han fet que la població abandoni conreus i bestiar i hagin tancat els pocs serveis mèdics oberts.

Human Rights Watch també ha alertat de la precària situació al país i ha denunciat que “els terrorífics assassinats al sud-oest demostren que les missions de pau de França i l’ONU no protegeixen els civils”. Les violacions de menors encara afegeixen més llenya a aquesta acusació.

Caramés, que va viure al país de mitjans del 2013 a mitjans del 2014, subratlla que “la denúncia és greu però no sorprèn” i, en qualsevol cas, és una mostra del “fracàs i la negligència en la coordinació per a la protecció” de la població civil. Segons la vicepresidenta de l’organització nord-americana AIDS Free World, Paula Donovan, els abusos “no són infreqüents” i, en declaracions al diari britànic, lamenta que l’ONU “ignori, negui, amagui o dissimuli” els fets i eviti una comissió veritablement independent d’investigació".

Govern de concentració

La inestabilitat és tan gran que, per a Caramés, la pacificació del país és poc menys que una "utopia". Des de la dimissió del president Djotodia el mes de gener del 2014 s'ha establert un govern de transició de concentració presidit per Catherine Samba-Panza que tampoc no ha aconseguit tranquil·litzar els ànims. No obstant, segons aquest analista, França té pressa per donar per acabat el conflicte i tirar endavant el full de ruta del procés de pau, iniciat l'any passat amb febles acords de pau entre algunes faccions en conflicte.

La setmana vinent està previst que es reuneixi l'anomenat Fòrum de Bangui, ajornat uns dies del calendari previst i que neix tocat per les denúncies de manca de representativitat. Per exemple, a la trobada no hi assistiran els presidents Bozizé ni Djotodia, que és cert que van accedir al poder a través de cops d'estat o vies no democràtiques.

Caramés critica que la comunitat internacional "vol un procés més llarg que ben fet" i pressiona les parts a segui malgrat que "no es donen les condicions" per engegar un procés democràtic. Hi ha encara bona part del territori immers en la violència sectària i gairebé un milió de persones continuen fora de casa seva. "Quan la protecció dels civils no està garantida no pots imposar un procés democràtic", conclou l'analista.

Més continguts de

El + vist

El + comentat