Llàgrimes en directe
La periodista María Casado ahir va tenir un mal dia. Los desayunos, la tertúlia matinal que presenta a TVE, va acabar en drama. Un drama fora de càmera, però que va deixar rastre en pantalla. Casado tenia assegut al seu costat el president de Cepyme, Antonio Garamendi, per entrevistar-lo. Com que la tertuliana Curri Valenzuela s’allargava massa, la va tallar amb un excés d’informalitat: “ ¡Curri! ¡Que coge la pelota y no la suelta! ¡Tremendo! ¡Tú sola aquí raca-raca! ” I la Curri, a qui precedeix la seva fama de malcarada i geni arrogant, li va contestar: “ Sólo me cortas a mí, eh. A las demás las dejas hablar. ¿A que me cronometro y llevo hablando menos que Pilar y Ana?” Es referia a les altres dues tertulianes. Va semblar una situació distesa. Casado va començar l’entrevista. Però de fons se sentien murmuris i soroll de passes. A l’extrem inferior dret de la pantalla hi va aparèixer una espatlla, com si algú hagués entrat al plató. Se sobreentenia que Curri Valenzuela estava ofesa i enfurismada. Quan Casado va acabar l’entrevista, encara amb el convidat de cos present, va dir mirant a càmera: “ Quería hacer un inciso en el programa. Lo primero quería pedirle disculpas públicamente a Curri Valenzuela porque por mi culpa se está llevando un disgusto fuerte y no.... ” Però no va poder continuar. La presentadora va fer el petarrell tan característic de les criatures quan estan a punt de plorar. Es va sentir un fred “ Nada, no te preocupes ”. I en el pla general vam veure com la presentadora s’ajupia per agafar un mocador i s’eixugava les llàgrimes. Mentre les tertulianes preguntaven al convidat s’anava sentint de fons el “s nif!, snif! ” de qui encara arrossega les seqüeles del disgust.
Lamentable. Va trencar el gel el convidat, que mentre li insistien sobre les dificultats que hi ha a Espanya per obrir una empresa, va dir fent broma: “ Me vais a dejar llorando a mí, eh... ” El de la Cepyme va haver de contestar tota l’entrevista contemplant el melodrama veneçolà als seus nassos. Només hi va faltar la connexió amb Mariló Montero al final per fer el relleu de programa. Es feia la despistada i preguntava què havia passat per furgar en la ferida. Casado va haver d’acomiadar-se fent un gest amb la mà perquè se li tornava a fer el nus a la gola. Per llogar-hi cadires. El que fa plorar és la tele pública. Es va esquinçar el miratge de l’aparador televisiu per mostrar les barroeres costures de la realitat més feble d’un plató: les inseguretats i els egos.
