"No compreu productes catalans": repàs a la història en un míting de Junts pel Sí
Oriol Amat, número set per Barcelona de la coalició, rememora una anècdota de la infància en un acte amb empresaris situats a favor del procés sobiranista
BarcelonaOriol Amat tenia set anys quan viatjava per Castella amb el Seat 600 dels seus pares. "Ens hi encabíem set", rememorava aquest dilluns al migdia davant de tres-cents empresaris. En un moment, mirant per la finestra, va trobar-se una pintada que encara recorda: "No compreu productes catalans". Eren els anys seixanta i parlar d'un hipotètic boicot als béns que exporta Catalunya en cas d'independència era molt més que quimèric. L'anècdota li ha servit a Amat per minimitzar l'impacte d'una campanya contra els productes catalans en cas que el país es converteixi en un estat. De fet, una de les idees que Junts pel Sí vol explicar als empresaris és que es minimitzaran al màxim els costos de transició i que no es farà cap pas sense tenir els dos peus ben afermats.
El catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) és l'home escollit per la candidatura –ocupa el número set per Barcelona– per parlar d'assumptes tècnics relacionats amb la independència. Dimecres, per exemple, oferirà una roda de premsa al costat d'Artur Mas per tractar la viabilitat de les pensions des de Badalona, una plaça de l'àrea metropolitana que fins fa només quatre mesos estava en mans de Xavier García Albiol. Aquest dilluns, Amat ha volgut fer servir llenguatge empresarial per dirigir-se a l'audiència, de manera que els ha presentat una anàlisi DAFO –debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats– sobre la situació actual de Catalunya. Resum: la solució passa per la independència perquè permetria tenir més recursos econòmics, més infraestructures i, de passada, disposar d'una legislació 'business friendly'. Amat, per cert, va ser designat número set de la candidatura a proposta de CDC.
Quan acaba el catedràtic, qui puja a l'escenari és Mas. Encara s'haurà d'esperar uns minuts per ser al faristol, perquè Daniel Domenjó, el periodista que presenta l'acte, decideix explicar una anècdota "breu" –no ho serà tant– sobre quan el president encara no ho era. Domenjó formava part d'un equip que va gravar un documental, l'any 2010, de les intimitats del candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, i va poder presenciar escenes com una discussió entre Mas i la seva dona per com maquillar-se al cotxe o bé un dinar a casa dels sogres. Fins fa poc al capdavant de 'La Rambla' de BTV, Domenjó té espai per un retret amable –com tot el to de l'acte i de les seves intervencions, especialment quan es refereix a la candidatura– cap al president: "No li devíem caure gaire bé, no ens va convidar a fer un cafè".
"Això és perquè encara em veuries més tens", diu Mas quan arrenca una intervenció que serà llarga, molt llarga. Té temps d'atacar Pablo Iglesias –ja ho va fer a la campanya de les municipals, especialment durant la primera setmana– i de deixar clar que necessita el suport dels empresaris. "Ens la juguem, el 27-S. Si no tenim majoria, ens passaran per sobre. Això va de decisions i de majories. Demano que ens estengueu la mà", clama el president. L'acte acaba entre crits d'independència. Escenes cada cop més habituals que no deixen de sorprendre.
