Romeva al bus de campanya i una filla que es jubilarà l'any 2084

Oriol Junqueras exhibeix dades de tot tipus en un míting a Badalona on ha aprofitat per respondre Barack Obama

L'escena és típica de cada campanya: el candidat puja a autobús que trasllada els periodistes per compartir un trajecte. A poder ser, un trajecte breu. No fos cas que hagués de passat més de dues hores de camí a Deltebre, o a Tremp, per citar només dos clàssics de les campanyes electorals. Raül Romeva i el seu equip trien un desplaçament cap a Badalona per tenir una trobada 'off the record' amb la comitiva que el segueix. Està ben entrenat: cap paraula dissonant, cap declaració que no fes amb un micròfon al davant. Es nota, com assenyalava fa uns dies un alt dirigent de la campanya, que els independents "estan sent molt disciplinats". Els tres quarts d'hora -la cua ha allargat el viatge- entre l'Avinguda de Madrid de Barcelona i la plaça de La Plana de Badalona serveixen per conèixer millor, això sí, un candidat que fa uns mesos ni s'imaginava que lideraria una llista que aspira a la majoria absoluta en unes eleccions poc convencionals.

Un cop a a ciutat que governava Xavier García Albiol fins fa quatre dies, primera sorpresa: Maite Arqué, del PSC i alcaldessa de la ciutat durant pràcticament una dècada, pren la paraula per explicar els motius pels quals va deixar la militància socialista. Després pren la paraula Fabián Mohedano, d'Avancem, que també prové del món socialista. Els candidats i els encarregats de parlar són un missatge en si mateix, centrat en explicar que la independència està estretament vinculada a la justícia social i que Junts pel Sí és una llista transversal i allunyada, com s'apunta a Madrid, de l'estigma d' Artur Mas. L'estrella de l'acte, però, encara està asseguda al seu lloc i encara no trepitja el faristol.

Abans ho fa Neus Munté, vicepresidenta del Govern, que ha anat guanyant protagonisme els últims mesos. Defensa que el procés és un repte democràtic "majúscul" i també parla de projectes socials. Oriol Junqueras, ara sí, li agafa el relleu. Parla de la independència? Parla de polítiques pressupostàries? Parla de l'agenda internacional del procés? Es refereix a les declaracions d'Albiol, que sembla voler omplir una Meridiana en contra de la independència? No: prefereix parlar del percentatge de bolquers per a gent gran japonesa, que ja supera el de nadons, i també de l'edat que es jubilarà la seva filla, l'any 2084. "El món canvia i ho fa molt de pressa. En 20 anys hi haurà tants titulats universitaris nous al món com els que hi ha hagut fins ara en tota la història de la humanitat. 65.000 milions d'euros nous cada mes, emet el Banc Central Europeu", sosté. I és en aquest context que Junqueras situa la decisió de la independència.

A poder ser, abans del 2084.

Més continguts de

El + vist

El + comentat