I AQUÍ

Quina frase de Viviane Reding et convé més?

QUINA VIVIANE REDING us agrada més? ¿La que saluda en català, dient que estima Catalunya, demanant a Espanya un diàleg sense condicions, afegint que Constitucions i Tractats de la UE no són intocables, i admetent que la UE necessita Catalunya? ¿O la que aposta fermament per mantenir Catalunya a Espanya, afegint que no és temps de pensar en trencaments sinó en unions i demanant que es deixin de perdre energies en friccions perquè toca viure junts i en pau? No cal respondre, perquè no es pot triar. La vicepresidenta de la Comissió Europea va dir totes aquestes coses, les que agraden al sobiranisme i les que agraden a l’unionisme. I el que és important és que ho digués tot. Que vingués a parlar-ne. Que atengués algunes preguntes. Que pogués escoltar de primera mà el to i el nivell del secretari d’estat espanyol per a la UE, Íñigo Méndez de Vigo, citant Lenin per acabar dient que és de tontos discutir fets evidents com que Catalunya sortiria de la UE. Noto certa tendència (imitant tics que sempre hem denunciat) a quedar-nos amb la frase que més ens convé, celebrar-la, i ignorar la que no ens encaixa amb el discurs. Fins i tot certa vocació simplista de considerar que el que ens agrada del que diuen és el que pensen de veritat, i el que no ens satisfà ho diuen perquè algú els hi obliga. Fins fa poc era inimaginable la temàtica de bona part de l’acte d’ahir a la Pedrera. Tot això que tant s’ha repetit de carregar-se de raons, d’internacionalitzar el procés, tot això ja està passant. Alguns hi arriben cansats i amb poca paciència, i és precisament l’hora de parlar de tot, no minimitzar les dificultats ni deixar que es minimitzin les ambicions. I assumir que el que ens convé no és el que ens agrada sentir, el que ens convé de debò és parlar-ne a fons.