PAREU MÀQUINES

‘La Razón’ intenta salvar el bipartidisme

La cleca al bipartidisme espanyol no hi ha manera de dissimular-la. Els dos diaris de més tirada -El País i El Mundo - coincidien a cedir la portada a Pablo Iglesias, cap de llista de Podem. Ara busquin referències a aquest partit en les portades durant la campanya: acabaran ràpid. I això que tots dos es van gastar uns quants quartos en sengles sondejos. Totes dues enquestes situaven la suma de PP i PSOE a l’entorn del 63%, quan en realitat s’ha quedat en el 49%. El Mundo no li atorgava cap escó a Podem i El País un de sol. N’ha tret 5: coses de la demoscòpia periodística. En tot cas, fins i tot els diaris més esperitdelatransicionistes reconeixien la bufetada a les seves primeres pàgines. Examinem el camp semàntic de la cosa: “Càstig històric al PP i al PSOE: perden cinc milions de vots”, diu El Mundo. “Guanya el PP, s’enfonsa el bipartidisme” ( El Correo ), “Plantofada al bipartidisme” ( Cinco días ), “Cop al bipartidisme” ( El Periódico ), “El PP guanya el PSOE però tots dos pateixen un dur càstig a les urnes” ( Heraldo de Aragón ), “El bipartidisme es desploma” ( Faro de Vigo ). És a dir, càstigs, enfonsaments i cops diversos arreu de la Pell de Brau. I, com a molt, la nota que el PP guanya els comicis, però sempre compartint titular amb la clatellada, bufa o calbot.

Però no tota la Gàl·lia estava ocupada pels romans. Una aldea poblada per irreductibles gals resisteix encara a acceptar aquest enfonsament del bipartidisme a Espanya. Era La Razón, que rebaixava el titular a un mer “Toc d’atenció al bipartidisme”. Aporto algunes alternatives de to similar per a properes eleccions: “Lleugera reprimenda”, “Afectuós reny” i “Vaga carícia”.