Alerta sobre les malalties mentals dels adolescents
La salut dels adolescents és un bon termòmetre per veure cap on evolucionem com a societat. El cas de la infància és més complex -sovint també més dramàtic- i, per tant, menys extrapolable, sobretot si el focus d’anàlisi és mundial. La població que arriba a l’adolescència, en canvi, ja prefigura el món adult. Doncs bé, segons les dades d’un estudi fet públic ahir per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió s’ha convertit en la primera causa de malaltia i tercera de mort entre els adolescents: dels 1,3 milions de morts de joves entre 10 i 19 anys al món el 2012, les causes principals van ser, per aquest ordre, els accidents de cotxe, la sida, la depressió i els suïcidis. En el cas català, a causa de la reducció d’accidents dels últims anys, el suïcidi ja és la primera causa de mort entre els joves. No és estrany. Amb malalties més bàsiques controlades, els problemes de salut mental han passat a ocupar un lloc central, sobretot en les societats opulentes, i l’adolescència hi és especialment vulnerable. És, també, l’edat dels primers símptomes.
L’alerta de l’OMS, per tant, és oportuna. Posa sobre la taula una realitat que no es pot amagar. Tot i que s’ha avançat en el reconeixement social de les malalties mentals, encara pesa la inèrcia, fruit del desconeixement, de no considerar-les pròpiament malalties, fet que n’impedeix la detecció, el diagnòstic i el tractament. És important, per exemple, que s’hagi començat a trencar el tabú que amagava rere un mur de silencis i sobreentesos els suïcidis. En aquest camp, experts i associacions de familiars han començat a divulgar la idea que parlar-ne, lluny d’incitar nous casos, ajuda a prevenir-los. És igualment important la posada en funcionament fa uns mesos a Catalunya del Codi Risc de Suïcidi. Però de trastorns que per desgràcia guanyen protagonisme n’hi ha altres, com ara els alimentaris (anorèxia i bulímia), els d’estat d’ànim, els dèficits d’atenció i les drogodependències, que al seu torn poden despertar brots psicòtics. I si totes aquestes malalties no es tracten a temps, s’arrosseguen al llarg de la vida, amb gran perjudici per a la salut de les persones i, en segon lloc, també per al mateix sistema sanitari.
