Els ulls brillen al camp base del procés

AL CAMP BASE del procés molts centenars de milers de persones mobilitzades i autoorganitzades empenyen el moviment democràtic més pacífic, positiu i massiu d’Europa. Somrient. Amb uns ulls que brillen mentre criden “Volem votar”. I afegeixen: “Votarem!” L’expedició política catalana cap al 9-N ha tornat a rebre el missatge del camp base amb claredat. Una V gegant. I no rep cap missatge des del govern Rajoy que no sigui el no de tota la vida. I té l’obligació de trobar una sortida de consens, perquè al camp base sí que hi ha consens. Els líders de l’expedició catalana tenen visions diferents, històries diferents, tàctiques diferents. És lògic, hi són la CUP, ERC, Iniciativa, Convergència i Unió. Les diferències ja les tenien quan van fixar data i pregunta, i molta gent pensava que seria impossible. Es van posar d’acord perquè des del camp base, fa un any, se’ls va dir: “Endavant”. I ara què?, ens preguntem. Si mires al camp base, t’adones que una majoria mobilitzada és imparable, i que si els que lideren l’expedició no se’n surten, n’escolliran d’altres per obrir aquest camí. Per tant, el bloc de la consulta, amb els socialistes que estan pel dret a decidir, ha de trobar la manera d’avançar. No poden tornar al camp base amb les mans buides, el camí és irreversible. S’acosta el moment que es precipitaran els fets. Perquè, tot i que el procés s’ha anat anunciant pas a pas des de Catalunya, Madrid no ha fet cap pas que no fos enrere. Creix la pressió perquè l’expedició política trobi el camí cap a les urnes i la gent que vol votar pugui votar. Facilíssim d’entendre. Difícil de fer, però no impossible. Sobretot si veus com brillen els ulls de la gent al camp base.