Les campanyes electorals ja no són el que eren

NO FA PAS TANTS anys els quarters generals dels partits planificaven les campanyes al mil·límetre i quan calia respondre a algun atac de l’adversari es prenien el seu temps. Una declaració al matí era analitzada i debatuda pels assessors de comunicació per buscar la millor resposta, i després es decidia en quin moment i de quina manera es feia pública. Era com jugar a escacs.

Ara és molt diferent. Qualsevol moviment imprevist incendia les xarxes i necessita una resposta immediata. Les decisions preses a la reunió matinal dels equips de campanya queden obsoletes quan surten per la porta i els arriba el primer whatsapp amb el hit del dia. Llavors correm-hi tots. És el regne de la improvisació. A la de les eleccions catalanes hi va haver una vaga general (en què Ester Quintana va perdre un ull) i la informació falsa d’ El Mundo sobre els comptes a Suïssa de Pujol i Mas. En aquesta campanya un fet completament imprevisible i desconegut en la democràcia espanyola com l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó va sembrar la confusió i la desorientació durant hores a les caravanes electorals i a les redaccions dels mitjans. Un servidor recorda perfectament com, en els anys de plom d’ETA, tots esperàvem l’atemptat de rigor a les portes de cada campanya, i ràpidament mitjans i polítics activàvem el protocol pertinent. A Lleó es va fer evident que no hi havia protocol.

Tampoc n’hi ha en un cas com el de l’agressió a Pere Navarro. Es tracta d’un episodi completament incontrolable des d’un punt de vista comunicatiu i en què els mitjans tenim poca capacitat per condicionar el relat hegemònic. Les xarxes són les reines del mambo. Per això és tan difícil avui dia qualsevol tipus de planificació. L’únic a què poden aspirar els spin doctors és a no cometre errors greus i, sobretot, a no fer-se autogols. I per això el que més fan ara no és tant prendre decisions com resar perquè no passe res.