Si canviar és obligatori, millor millorar

MÉS QUE L’HORA de ser ambiciosos, és l’hora de fer les coses amb visió. Canviar no és arriscat, és l’opció més conservadora quan tantes coses s’han de reinventar i tenim tantes eines per fer-ho i tanta necessitat de fer-ho. Per tant, totes les energies que solem destinar a discutir el canvi, a frenar-lo, a buscar excuses per no fer-lo, s’haurien de dedicar a enfocar aquest canvi cap a una direcció. I és evident quina: millorar. Per tant, el repte que tenim tots al nostre sector és dur: cal decidir de pressa canvis importants i cal agafar certa distància aèria per definir la ruta. Com es fa? Una cosa molt útil és buscar l’essència del que fas, decidir a què et dediques, en general, i per a quin destinatari. Des d’aquesta simplificació conceptual ja pots despullar-te d’algunes manies i saber què t’has d’emportar segur en aquest viatge, en aquesta expedició. No és només que dit així sigui fàcil, és que si ho penses bé no és tan difícil definir els objectius. El que costarà molt és aconseguir-los. Però precisament perquè costarà tant, i caldrà dedicar-hi tantes energies, és bàsic no equivocar-se encarrilant el canvi, traçant el destí. Bona part dels problemes a nivell personal, col·lectiu i empresarial vénen dels que no han marcat un projecte clar, més aviat el seu projecte és negar-ne d’altres, resistir-s’hi, impedir que passin coses en lloc de proposar coses. Com que tot porta tanta feina i comporta tants riscos, és bo que si a base d’esforç i concentració i talent te’n surts, l’objectiu pagui la pena. No hi deu haver res més trist que tenir com a únic objectiu impedir-ne un altre, trencar-t’hi les banyes, tenir la sort que te’n surts i acabar descobrint que la teva victòria no aporta res de positiu, que som on érem, o pitjor.