Barça

Les claus de l'Almeria-Barça

La bona estructura defensiva dels andalusos encalla un Barça que acaba podent minimitzar l'ensurt en un esprint final desesperat

El Barça ha salvat l'ensurt a Almeria, gràcies als gols 'in extremis' de Neymar i Jordi Alba, però segueix sense trobar l'equilibri. No troba la manera d'asserenar les idees, trobar el punt adequat entre les ganes de perforar la porteria rival amb ruptures i mobilitat de totes les seves peces, i la necessitat de protegir-se dels contraatacs rivals. Fa la sensació que l'equip reclama massa gent a tot arreu: la voldria a camp rival per superar l'entramat defensiu de l'adversari, la voldria a zones de remat per donar utilitat a la superioritat que se segueix trobant per fora però, especialment, l'exigeix en el balanç defensiu, en la zona de Busquets, per no quedar despullat en la transició rival.

El desgast, físic i psicològic, a què el Barça ha sotmès l'Almeria ha acabat fent decantar la balança a favor dels blaugranes, que han trobat en la segona meitat les ocasions que se li resistien al primer temps. La capacitat d'intimidació local, que durant molts minuts havia sigut més que considerable, també ha anat a menys i ha acabat fent possible que el Barça ensenyés les seves virtuts i amagués els defectes que, a l'estadi Juegos del Mediterráneo, ha tornat a mostrar.

Una gàbia al mig del camp

No és nou que el rival reforça la seva zona interior per defensar el Barça i portar-lo a arriscar per fora, buidar-lo per dins. El tècnic de l'Almeria ha replegat el seu equip en un 4-3-2-1 que concentrava cinc homes en la zona de creació i només Soriano intimidava els centrals.



En primera instància, el Barça ha buscat superioritat en la primera línia del joc, amb Busquets incrustat entre centrals. L'equip intentava acumular molta gent en zona 3, conscient que no podria arribar a dalt pas a pas, a través dels migcampistes. Calia anar directe, connectar amb els homes més avançats sense arriscar-se a pèrdues en la zona d'enllaç. Això ha provocat que l'equip, en molts moments, s'estructurés en aquest arriscadíssim 3-2-5.



Que Busquets no era útil tan enrere s'ha corregit en la segona meitat, fent avançar el de Badia al cercle central per deixar que fossin els centrals els que gestionessin la sortida de pilota contra la pressió d'un sol punta local.



Profunditat exagerada

El retoc del segon temps era necessari, sobretot, perquè des de la primera fase del joc, el Barça perdia l'equilibri. Acumular tanta gent en zones profundes deixava l'equip sense passada de seguretat. Sense pausa. Sense control. Pràcticament no hi havia retorn, no hi havia opció a repensar-se la jugada i madurar-la millor. Tot semblava abocat a finalitzar-se a la primera.

Els interiors del Barça, seguint la consigna de sumar-se a l'atac, d'arribar al remat, han buscat moviments de ruptura constants. Rakitic i Rafinha no s'han repartit responsabilitats, no s'han censurat cap esforç i han intentat arribar a l'àrea en cada acció.



Una pèrdua dramàtica

La verticalitat dels interiors, sumada a la que donaven els laterals i els davanters, ha deixat imatges d'un equip dividit en els rematadors i els que esperaven per defensar. Messi, amb ganes de participar fora de l'embut defensiu de l'Almeria, ha buscat recepcions a la banda dreta i al cercle central. Però quan l'argentí tenia la pilota, només tenia oferiments en ruptura però poc espai per carregar la cama i fer una bona passada. Així ha arribat la pèrdua de pilota que ha provocat l'1-0, obra de Thievy.




Preparats per al contraatac

I és que l'Almeria havia plantejat el partit a l'espera d'aquesta recuperació, d'aquesta errada que activés les ràpides peces que Francisco havia despenjat en atac. Thievy i Zongo, sempre que podien, amenaçaven l'esquena dels laterals, activats pel joc aeri de Soriano, destinat a pentinar totes les passades llargues.




Malgrat que el Barça ha intentat frenar-ho amb la línia defensiva ben ordenada i Busquets a l'ajuda, no sempre ha pogut evitar que l'Almeria s'instal·lés al seu camp i ordenés un bon atac. Com a Amsterdam, els blaugranes han passat alguns minuts de nerviosisme prop de la seva porteria.

Recurs Suárez i Neymar

La dinàmica general no era bona. Poques idees en l'atac estàtic, i Pedro i Munir perduts en la teranyina defensiva de l'Almeria. La solució de Luis Enrique, al descans, ha sigut donar entrada a Luis Suárez i Neymar. L'uruguaià s'ha situat de davanter fix, entre centrals, i el brasiler ha obert la seva posició a la banda esquerra, allà on havia intentat desbordar, sense èxit, Pedro. Messi, teòricament a la dreta, on ja estava caient per entrar en joc, completava el trio d'atac.


La presència d'una referència ha ajudat l'equip a trobar profunditat sense necessitat de fer tants moviments en ruptura. No s'han deixat de buscar desmarcatges verticals, però l'equip ha trobat un punt de base des d'on estirar-se. El joc d'esquena de Suárez ha rebut bones ajudes de la resta de companys i ha anat esquerdant la fins llavors sòlida estructura defensiva local. Veure l'ex del Liverpool prop de la zona de remat, a més, ha condicionat els defenses andalusos, que han tingut menys controlada l'àrea.

Insistència i desig. Això ha acabat donant al Barça la remuntada que, com a mínim, salva el drama de tornar a deixar-se tres punts en Lliga. L'equilibri en el joc, però, segueix a mig camí.

El + vist

El + comentat