6 crims que ens han impactat

L'ASSASSÍ DE NORUEGA

L'ultradretà Breivik va estendre el pànic a Oslo

Va matar 77 persones -la majoria a trets- i en va ferir centenars en un doble atemptat a Oslo i l'illa d'Utoya. L'ultradretà Anders Breivik va estendre el pànic a Noruega el 22 de juliol del 2011 quan va fer esclatar una furgoneta bomba al complex governamental d'Oslo i va provocar la mort de 8 persones. Després es va traslladar a l'illa d'Utoya, a l'oest de la capital, i va cometre una matança al campament de les Joventuts Laboristes, en què van morir 69 persones més. Breivik, de 33 anys, va ser condemnat a la pena màxima, 20 anys de presó, que es podria prorrogar si es considera que el condemnat és un perill públic.

Breivik va aprofitar el seu últim torn de paraula en el judici -celebrat entre l'abril i el juny del 2012- per tornar a difondre les seves idees extremistes i xenòfobes. En la seva intervenció final, l'ultradretà -que va reconèixer els fets però no la culpa- va reiterar que els atacs van ser "en defensa" del seu grup ètnic i en contra de la "invasió" musulmana. "De vegades és necessari cometre una barbaritat per frenar-ne una altra de més gran", va dir.

VA DEGOLLAR LA SEVA FILLA DE 18 MESOS

L'home va dir que l'hi havia ordenat "el diable"

El migdia del 10 de novembre del 2011 Marcelo R.O. va decapitar la seva filla, de només 18 mesos. Els fets van passar al domicili de la família, al carrer Oviedo número 8 de Girona, i en presència d'una altra filla, una nena de sis anys. Poc després del crim, l'home va trucar al telèfon d'emergències per explicar el que havia fet i va assegurar que li havia ordenat "el diable". "El diable és aquí", va dir a la primera patrulla que va arribar al domicili. Els agents van trobar la nena morta en un llit i l'altra nena mirant la televisió. El pare, de 35 anys i nacionalitat colombiana, feia dos anys que vivia de lloguer amb la seva família al bloc. Estava a l'atur des de feia temps. El seu advocat manté que l'home va patir un trastorn mental transitori i no sabia el que es feia.

EL PISTOLER D'OLOT

Va matar els seus excaps i dos treballadors d'un banc

El conegut com a pistoler d'Olot, Pere Puig, va assassinar a sang freda quatre persones. El 5 de desembre del 2010 l'home, paleta de professió, va entrar al bar La Cuina de l'Anna, al nucli de la Canya, entre Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya, i va matar els seus dos excaps, el propietari de Construccions Tubert i el seu fill, que esmorzaven al restaurant. Puig havia estat acomiadat el dia abans. Minuts després, va agafar el cotxe i es va dirigir al centre d'Olot, on va entrar en una sucursal de la CAM amb un rifle de cacera i va disparar contra dos treballadors, Rafael T. i Anna P. Els Mossos d'Esquadra van detenir Puig a la sortida de l'entitat bancària. L'empresa dels Tubert tenia problemes econòmics i devia a Puig dues pagues extres de Nadal, i els dos treballadors del banc li havien dit feia pocs dies que li quedava un deute per pagar.

El desembre del 2011, l'Audiència de Girona va condemnar Puig a un total de 60 anys de presó, 15 per cadascun dels quatre delictes d'assassinat. La sentència, però, especificava que el compliment efectiu de la condemna serà com a màxim de 25 anys en total. El text, recollint el veredicte del tribunal popular, assenyalava que cap de les víctimes va tenir oportunitat de defensar-se i que no està provat que Puig patís cap alteració psíquica que es pugui considerar com a atenuant, sinó que era plenament conscient del que feia. En el seu últim torn de paraula, Puig va demanar perdó als familiars de les víctimes.

EL TRIPLE CRIM DE LA SAGRADA FAMÍLIA

L'acusat es volia fer passar per un sicari

El 27 de gener del 2012 una noia de 16 anys va aparèixer morta a cops juntament amb els seus avis en un pis de l'Eixample de Barcelona, molt pròxim a la Sagrada Família. Els Mossos d'Esquadra van mantenir un fort secretisme al voltant de la investigació i, pocs dies després, van detenir el presumpte autor: Alejandro C.G., l'exparella d'una filla del matrimoni, tieta de la nena. La investigació es va tancar un parell de mesos més tard. Segons la fiscalia, que demana 81 anys i mig de presó, l'acusat va planificar el crim en no aconseguir recuperar la seva exparella, filla del matrimoni d'avis, amb qui va mantenir una relació estable durant anys. Quan la parella es va trencar, la dona va anar a viure a casa dels seus pares, on també vivia la seva neboda adolescent. Des d'aleshores, l'acusat la va maltractar psicològicament, la va seguir i va espiar la seva correspondència. També li enviava missatges amenaçadors.

En les seves declaracions davant el jutge instructor, Alejandro C.G. sempre s'ha exculpat, tot i que totes les proves apunten directament cap a ell -les restes biològiques i de sang dels morts trobades a les seves ulleres i el seu cotxe-. L'acusat manté que va ser la seva exparella. De fet, abans de ser detingut, va fer dos escrits on es feia passar per sud-americà i intentava desviar la investigació cap a ella, volent fer creure que havia contractat un sicari per matar la seva neboda i els seus pares.

EL CAS BRETÓN

Va simular que els seus fills havien desaparegut

Va assassinar els seus dos fills, de sis i dos anys, per venjar-se de la seva exparella, que s'havia separat d'ell. Així ho va considerar provat el tribunal popular que va jutjar José Bretón, que ha estat condemnat a 40 anys de presó per dos assassinats. Els dos menors van desaparèixer el 8 d'octubre del 2011 sense deixar cap rastre. Segons la sentència, Bretón -una persona rancorosa i amb tendència a la frustració- va idear l'assassinat quan la seva parella, Ruth Ortiz, li va comunicar que es volia separar i que es quedaria a viure a Huelva amb els seus dos fills. Dies abans del crim, Bretón va aconseguir tranquil·litzats i ansolítics per adormir els nens, així com llenya i gasoil.

El dissabte 8 d'octubre, aprofitant que aquell cap de setmana els nens estaven amb ell i després de fer creure a la seva família que anava a passar la tarda amb la Ruth i el José al parc, Bretón els va portar a la finca familiar Las Quemadillas i els va subministrar els tranquil·litzants. Després va col·locar els cossos -sense haver-se pogut determinar si estaven morts o vius- en una foguera que havia preparat amb llenya i una taula metàl·lica. El foc va arribar ràpidament a temperatures de fins a 1.200 graus i va actuar com un forn crematori. Bretón va esperar al costat de la foguera i després va conduir fins al parc. Des d'allà, va trucar primer al seu germà i després al telèfon 112 i els va assegurar que els nens havien desaparegut.

Bretón mai ha confessat els crims i es va mostrar fred i impassible durant tot el judici. De fet, el jutge va establir que, a causa de la seva "absoluta falta de penediment", el condemnat no podrà accedir al tercer grau fins que hagi complert la meitat de la condemna.

EL CRIM DE LA CARITAT

Va matar 11 avis de la residència d'on era zelador

L'Audiència de Girona va condemnar aquest juny a 127 anys i mig de presó el zelador del geriàtric La Caritat d'Olot Joan Vila per l'assassinat d'onze ancians, pacients de la residència, entre els anys 2009 i 2010. Vila, que complirà un màxim de 40 anys a presó, va assegurar que només volia "acabar amb l'agonia" de les víctimes. "No era conscient de provocar més patiment, volia ajudar-los a morir", va dir durant el judici. Segons Puig, "estimava molt" els avis i no tenia cap intenció de fer-los mal.

El jurat popular el va declarar culpable per unanimitat dels onze assassinats, amb l'agreujant de traïdoria i, en tres d'ells, a més, amb el d'acarnissament. Va concloure que Vila sabia perfectament què feia quan va administrar els còctels de fàrmacs, sobredosis d'insulina o substàncies corrosives a les víctimes i va negar que actués per compassió. Al contrari, el jurat va considerar que a les tres últimes víctimes, a les quals a més de fàrmacs va fer empassar lleixiu i àcid desincrustant, els va causar un "patiment extraordinari innecessari".

El jurat va entendre que Vila "va abusar de la confiança de les víctimes", ja que "eren persones dependents i desvalgudes que necessitaven ajuda per a tot, que confiaven en ell i que, a més, no es podien defensar". Sí que va estimar, però, l'atenuant per la confessió voluntària dels crims.