No és això, Xavier Albertí. El nou director del TNC, Xavier Albertí, ha dit que volia muntar una companyia amb alumnes de l'Institut del Teatre. No ho entenc. L'atur i la precarietat laboral al sector no només afecten els intèrprets o directors poc coneguts sinó també gent molt formada i que són la base d'un teatre d'excel·lència i rigor. Els nois de l'Institut han de fer el seu camí i trepitjar escenaris. Esclar que, una companyia de minyons, al TNC li sortirà més econòmica. No és això, Xavier. No és això. Ens sembla.
De la manera de fer les coses. Fa uns dies saludaven el retorn de Josep Maria Flotats. Però no sembla que les coses siguin tan normals com Presidència vol fer creure. La improvisació ha estat claríssima. Primer, la roda de premsa d'un dia per l'altre. Després, Albertí no concreta la col·laboració amb l'actor però, al cap de dos dies, en una entrevista radiofònica, Flotats diu que "estava treballant amb ell" sense dir què faria. La normalització passa perquè les coses semblin normals, no només que ho siguin. Una reconciliació amb l'anunci de la col·laboració futura hauria estat més natural.
Bona jubilació, Toni Bartomeus! Crec que ho han de saber. Potser a ell no li agradarà, donada la seva discreció, però fa uns dies es va jubilar Antoni Bartomeus. Tant és el seu càrrec a la conselleria de Cultura. Primer, perquè era l'encarregat del món teatral a Palau (Moja) i, segon, perquè es tractava de la persona que millor coneixia el teatre català. Feia bé la seva feina i el trobaves sempre a la platea per conèixer els nous i vells creadors. També feia de dolent de la pel·lícula, perquè alguna cosa tenia a veure amb les subvencions. Antic periodista i autor de llibres ( Els autors del teatre català, Testimoni d'una marginació, Grec 76, El servei del poble i, amb Lluís Racionero, el volum dels 25 anys d'Els Joglars), ha dedicat tota la seva vida professional al sector teatral. Ferran Mascarell ha perdut una de les persones amb més bagatge de la conselleria. Bona jubilació, Toni!
