FADfest: objectes de ciència-ficció que estan a punt d’entrar a les cases

BarcelonaPeces de llenceria que transparenten amb l’escalfor del tacte. Panells que canvien de color amb la radiació del sol. Una persiana feta amb uns elements que recorden escates: quan s’escalfen, s’arrissen de manera natural. No seria estrany trobar tots aquests ingredients en una novel·la de ciència-ficció d’aires futuristes, però ja són una realitat.

Es poden veure a l’edifici del Disseny Hub a l’exposició Smart flexibility, una de les mostres incloses en el quart FADfest, el festival que organitza el FAD per mostrar la collita anual en els camps del disseny gràfic, el disseny industrial, l’artesania, la moda i l’arquitectura, sota el títol d’ El millor disseny de l’any. Smart flexibility és la proposta de MaterFAD, el laboratori de materials de l’entitat, un punt de trobada perquè professionals d’universitats i centres de tecnologia, empreses, dissenyadors, industrials, enginyers i arquitectes descobreixin les possibilitats dels materials més innovadors, eficients i sostenibles, i les apliquin als seus projectes. L’any passat van atendre les consultes de més de 4.000 professionals.

L’atractiu dels elements flexibles

La mostra, que estarà oberta fins al 16 de novembre, inclou una vintena de projectes, provinents de Catalunya i de països com la Xina, els Estats Units, el Canadà, Holanda, Suïssa i Alemanya. El tret que caracteritza molts dels projectes és que els elements que els formen són flexibles. “Si associem estructures flexibles amb materials actius podem tenir sistemes capaços d’interactuar amb les persones i amb l’entorn”, diu Valérie Bergeron, la directora del MaterFAD. Tant s’hi pot veure el Sound Embracer, un nou instrument musical que recorda una bufanda i que relaciona els moviments del cos amb el so, de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, com un sistema instal·lat a sota les llambordes d’una vorera. Aquest dispositiu, sorgit de les investigacions de l’escola de disseny Elisava, permet captar l’energia de les petjades i transformar-la en electricitat. Si s’apliqués als carrers faria innecessària l’electricitat per als fanals, només caldrien bateries auxiliars per si el carrer, per exemple, quedés tallat temporalment als vianants. Una altra de les peces més impactants és una mostra de My Thread Pavilion, una iniciativa de la casa Nike desenvolupada per l’estudi nord-americà Jenny Sabin Studio. Aquest pavelló està format per una estructura rígida i una estructura teixida, que varia de forma segons les dades que aporten una comunitat de corredors.

L’esperit transversal que es pot observar en aquests projectes també es troba en els àmbits de la moda i de l’art i l’artesania de l’exposició El millor disseny de l’any. Segons va explicar Chu Uroz, el director de ModaFAD, el paper de l’entitat consisteix a fer de pont entre les escoles i la indústria. Uroz també va subratllar que el fet que les peces pertanyin a les tesines dels estudiants les fa especials perquè concentren el seu univers creatiu al màxim. En el cas de l’art i l’artesania, com va dir Magda Polo, la presidenta de l’ArtFAD, en aquesta edició, amb la crisi econòmica de fons, s’ha pogut observar la presència de nombrosos artistes que han buscat noves possibilitats en el camp de l’artesania. El disseny gràfic també és un terreny en el qual es donen viatges d’anada i tornada, dels dissenys per a la impremta als virtuals.