Privilegi

Ha mort Modest Prats, després d’una llarga i horrible malaltia. Un home de referència en la cultura del país. Era sacerdot i va ser professor universitari. I, per a molts, era una pedra de toc en innumerables matèries de la cultura i de la vida. Tenia una gran quantitat d’amics i, per a tots ells, d’una manera o altra, ha estat un personatge clau.

Modest Prats tenia autoritat, auctoritas, podríem dir que natural, tot i que estava reforçada per una vasta cultura que va saber transformar en saviesa. Home de fe i capellà abans que cap altra cosa, li agradava enormement la literatura i estava dolgudament preocupat per la situació de la llengua, a la qual va dedicar molts esforços. Queden les seves obres. I per als que l’hem conegut i tractat, en hores serioses i també en hores més lleugeres -li agradava viatjar i la gastronomia-, ens queda la seva memòria. Una presència generosa i exigent alhora i, sobretot, la sensació de privilegi que ha estat tenir-lo com a amic.

Més continguts de