Cultura 03/12/2014

Zidrou, el gran fabulador del còmic europeu

El prolífic guionista belga, un dels més prestigiosos del panorama actual, col·labora activament amb un grapat de dibuixants formats a Barcelona

Xavi Serra
5 min

BarcelonaEl còmic europeu adult és un terreny fèrtil en dibuixants i autors complets de renom, però la del guionista estrella és una figura més aviat excepcional. Un dels pocs mereixedors del títol és, sens dubte, el belga Zidrou, pseudònim darrere del qual s’amaga Benoît Drousie (Anderlecht, 1962). A França i Bèlgica, països on el còmic no ha sucumbit davant l’hegemonia del cinema o la televisió, Zidrou firma autògrafs pel carrer; és guionista de sèries infantils d’èxit com L’Élève Ducobu i Tamara, icones del còmic juvenil franc-belga que poden vendre tranquil·lament 100.000 exemplars. Però a casa nostra se’l coneix sobretot per les obres dirigides al públic adult. Històries melancòliques de gàngsters ( La piel del oso ), faules bèl·liques ( El Folies Bergère ), contes que barregen la fantasia i el costumisme ( Lydie )... “Són còmics que enamoren i que et provoquen una muntanya russa d’emocions -afirma entusiasmat Rafael Martínez, editor de Norma, on Zidrou publica habitualment-. I té un talent especial per crear petits herois quotidians i capturar la vida real en vinyetes”.

Fa unes setmanes, Norma va reunir en un hotel barceloní el guionista i set dibuixants espanyols amb qui Zidrou ha col·laborat en els últims temps. Són autors sense consagrar, d’edats compreses entre els 30 i els 40, la majoria catalans i formats en centres com l’Escola Joso. ¿Com es va acabar convertint el guionista en un descobridor d’il·lustradors emergents? “A França em tenien encasellat com a autor de tebeos infantils i ningú volia apostar pels meus guions per a adults -rememora Zidrou-. La meva tàctica va ser buscar nous talents, dibuixants disposats a arriscar-se”.

El primer dibuixant amb qui Zidrou va fer clic va ser Jordi Lafebre. “Va ser cap al 2006, una mala època per als dibuixants d’aquí -recorda el barceloní-. No trobaves feina enlloc. Un dia m’avisen que m’està buscant un guionista d’una revista belga. Era Zidrou, esclar, i la revista Spirou ”. Després de col·laborar a Spirou i en tres de les històries de l’àlbum La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien (Norma, 2011), Lafebre i el belga firmen junts Lydie, un emotiu relat sobre el poder de la fantasia protagonitzat per una dona que, incapaç d’acceptar la mort del seu bebè, simula que encara és viu. “Era un guió que ningú volia -revela Zidrou-. Però després va entusiasmar a tothom. De vegades passa i no saps per què”. “Lydie té màgia i la màgia no es pot calcular -li respon Lafebre-. Recordo que una grafista plorava mentre netejava les planxes del còmic. No crec que torni a fer res tan bo”. A La mondaine (2014), Lafebre i Zidrou van canviar totalment de registre per explicar la història de la brigada policial que combatia la prostitució al París de principis del segle XX. “Vam decidir no tornar a fer històries amb música de violins . És important no repetir-se”, diu Zidrou. El nou projecte encara no té data però sí títol: La belleza del verano. “Serà molt alegre, com un film de Capra. És un cant a la vida familiar”, promet Zidrou. “A La mondaine mor molta gent, és una història duríssima. Així que vaig demanar a Zidrou marxar de vacances”, justifica Lafebre.

Un autor mal·leable

Lefebre va ser clau per tancar la col·laboració entre Zidrou i un altre dibuixant català. “Un editor francès em va proposar tres guionistes per col·laborar-hi i un era Zidrou. El Jordi em va dir: «Has de treballar amb ell»”, recorda l’egarenc Oriol Hernández, que il·lustra el nostàlgic i violent relat de gàngsters La piel del oso (Norma, 2012). No és el gènere que més li agrada a Zidrou (“la majoria fan apologia del crim”, opina), però el belga es va adaptar. “Em venia de gust dibuixar gàngsters, cotxes antics, ancians...”, confessa Hernández. Per Zidrou és clau que els seus dibuixants se sentin còmodes amb la història “perquè passarà molt temps dibuixant-la”. Ell, assegura, té moltes idees cada setmana i no té por a canviar de gènere.

Aquesta disposició per adaptar-se als dibuixants el va posar en un compromís quan va conèixer el granadí Francis Porcel. “Em va dir que era un apassionat de la Primera Guerra Mundial -diu Zidrou-. Però no m’hi veia amb cor. Escriure sobre el gran tema de Tardi no és fàcil per a un belga. Però què hi farem. ¿Deixes de jugar a tenis perquè ja existeix Federer?” La col·laboració entre Porcel i Zidrou va donar com a fruït un dels seus millors àlbums, El Folies Bergère, una mirada entre realista i fantàstica de les trinxeres d’una guerra brutal. “Vaig reflexionar molt sobre la fascinació que les coses militars exerceixen en nosaltres -comenta Porcel sobre el seu treball amb Zidrou-. Em va fer madurar. I crec que es nota en el dibuix: em centro en el traç i la línia, no en la posada en escena. La càmera sempre és a l’altura dels ulls”.

El guionista que enganxa

La imaginació de Zidrou l’ha portat a escriure històries de tots els gèneres, canviant sovint d’escenaris i èpoques. Una de les poques que beu de la seva pròpia vida és ¿Quién le zurcía los calcetines al rey de Prusia mientras estaba en la guerra? (Norma, 2013), il·lustrada pel barceloní Roger Ibáñez. És la senzilla història d’una vídua obligada a cuidar sola del fill, un discapacitat mental de 40 anys. “És una heroïna -afirma l’autor-. Està inspirada en la meva tieta. El meu cosí va tenir un accident de cotxe quan era jove i ella el cuida des de llavors. Podria explicar milers d’històries sobre ella”.

Zidrou també fa incursions en terrenys més sòrdids. A El cliente (Norma, 2014) explora el món de les prostitutes i els proxenetes en una història dibuixada per Man, conegut per les seves col·laboracions amb Hernán Migoya. “Per culpa meva ha hagut de visitar molts bordells”, bromeja Zidrou, que té una gran relació amb els seus dibuixants. Tots canten les seves virtuts i la majoria repeteixen. Zidrou enganxa. Amb Josep Homs, que participava a l’antologia La abuela que nunca jugó al tenis..., prepara des de fa cinc anys el projecte Chi. Hernández i el guionista treballen en una faula medieval; per a Porcel està escrivint Bufón, “una horrible i bonica història d’amor”. Però el seu pròxim llançament, per Sant Jordi, serà El paseo de los sueños, amb la debutant Mai Egurza. Un conte oníric amb un toc Miyazaki que es publicarà abans a Espanya que a França gràcies a Norma. Zidrou, per cert, resideix des de fa temps a Ronda, a Màlaga. L’explicació és tan peculiar com ell. “Volia instal·lar-me amb la família al sud de França, però, després que el Front Nacional hi arrasés, vaig fugir més al sud -explica-. A Ronda, de moment, Le Pen encara no ha arribat”.

stats