El sumari del cas Puig Antich va ser manipulat

Jordi Panyella revela en un llibre que la majoria de les proves, fins i tot l'autòpsia, es van tergiversar

"Tot plegat va ser un error policial de mala praxi", diu el periodista d'El Punt Avui i autor de Salvador Puig Antich, cas obert (Angle Editorial), Jordi Panyella. I afegeix: "Ara tinc clar que la resposta a la gran pregunta d'aquesta història, «Qui va matar el policia Francisco Jesús Anguas?», té nom, cognom, pistola i placa de policia". Panyella ha investigat durant anys el procés judicial contra Salvador Puig Antich. El jove militant del MIL (Moviment Ibèric d'Alliberament) va ser acusat de matar l'agent Anguas i condemnat al garrot vil el 2 de març del 1974. Han passat quasi quaranta anys, però les germanes de Puig Antich continuen batallant perquè es reobri el cas. Panyella afirma que els testimonis i les proves que aporta serviran perquè la jutge argentina María Servini de Cubría faci seure els criminals franquistes al banc dels acusats.

Una autòpsia falsejada

El policia mort tenia cinc forats de bala i no tres

Oficialment, segons el sumari, el cos del policia Francisco Anguas Barragán tenia tres bales al cos. Tots els metges que ha entrevistat Permanyer parlen de cinc orificis. És important el nombre: cinc trets vol dir que almenys dos dels impactes que va rebre Anguas no van sortir de la pistola de Puig Antich. La tarda del 25 de setembre del 1973, Pere Munné era el responsable mèdic del servei d'urgències del Clínic. Al llibre denuncia algunes "anomalies": "Allò va ser un simulacre d'autòpsia, no es va indagar. El lloc per fer-ho era el Clínic, i va ser absolutament insòlit que se l'emportessin d'allà. Tenia més de tres trets, jo diria que cinc". La policia va decidir fer l'autòpsia a comissaria. Panyella aporta un testimoni nou, que s'oculta sota el nom de Varelo. Era un dels mossos del Servei Anatòmic i Forense de Barcelona. Era present quan es va fer l'autòpsia a la comissaria del carrer Enric Granados. "Es va fer amb el cadàver dins d'una caixa que vam posar damunt una taula de la comissaria", descriu Varelo. I assegura que no hi era present el metge Rafel Espinosa, que és qui la va firmar i, per tant, qui li va donar cobertura legal.

Eliminació de proves

Un testimoni, inèdit fins ara, revela l'ocultació d'informació

Panyella parla amb un altre testimoni inèdit: Enric Palau. Va ser qui va llegir en veu alta la causa a la sala, davant el tribunal i els acusats. Palau detalla que molta documentació es va esvair: "De cop i volta van començar a aparèixer pel jutjat uns agents del cos de policia, en recordo dos o tres, i eren els que manaven allà i decidien què anava al sumari i què no hi anava, quins documents s'hi incorporaven i quins quedaven guardats a l'armari del jutjat. El que finalment es va portar al consell de guerra no té res a veure amb el que s'hi hauria d'haver portat".També van desaparèixer les bales i les pistoles dels policies implicats en el tiroteig. "No volien cap informe de balística, i aquest sí que no el van deixar fer. Recordo perfectament que hi havia un armari on s'acumulaven tots els documents que no s'havien inclòs a sumari, i un cop es va celebrar el judici els van treure d'allà. No sé on els van enviar però el més segur és que els destruïssin", afegeix Palau.

La justificació del deure

Carlos Rey defensa la sentència de mort de Puig Antich

Una de les coses de què més s'enorgulleix Panyella és de l'entrevista amb l'advocat Carlos Rey González, aleshores capità de l'exèrcit -i recentment advocat d'Alícia Sánchez-Camacho en el cas de les escoltes telefòniques al restaurant La Camarga-. L'advocat no té dubtes. Està convençut que Puig Antich va matar el policia Anguas: "No hi ha cap mena de dubte de quina va ser l'arma que va matar el policia", respon a les preguntes de Panyella. I justifica el fet que ell, l'únic amb coneixements de dret de tot el tribunal, firmés la sentència de mort: "Cal tenir en compte el moment històric en què van passar els fets i que els tribunals dictaminen sobre un cas segons el que els mana la legislació i la seva pròpia consciència. A ningú li agrada intervenir en un tema com aquest, però has de mantenir una disciplina militar i també una disciplina per a tu mateix", afegeix. Panyella qüestiona fins a quin punt Rey va fer bé la seva feina: "El que indigna d'aquest cas és que, en cada prova, es pot veure la manipulació i tergiversació dels fets".

Declaracions sota tortura

Puig Antich no podia parlar, però va fer una declaració de vuit folis

Les dues infermeres que van atendre Puig Antich expliquen que no podia parlar perquè li havien disparat a la boca. S'havia de comunicar negant o afirmant amb el cap. "¿En aquest estat, com va poder fer una declaració de vuit folis als dos policies i al fiscal que el van interrogar?", pregunta Panyella. El periodista també parla amb Xavier Garriga, company de militància del MIL de Puig Antich. Garriga era amb Puig Antich durant el tiroteig. Va ser sàdicament torturat i va declarar el que va voler la policia. Al llibre revela que Puig Antich va disparar enmig d'una gran confusió, desorientat pels cops. Garriga ha declinat moltíssimes vegades parlar amb periodistes: "Per a mi és encara una història viva, la visc encara avui en el present", diu.

Un cas que no es vol reobrir

El Tribunal Suprem es nega a posar en dubte els magistrats

El 2005 les germanes de Puig Antich van demanar la revisió del cas. "Va ser desmoralitzadora, la resolució de la sala cinquena del Tribunal Suprem", diu Panyella. El periodista denuncia l'obstinada defensa que van fer els magistrats Ángel Calderón, Agustín Corrales i Javier Juliani de la policia del règim feixista: "Si el cas no es reobre és perquè el passat franquista és massa pròxim a aquests magistrats. És indigne el que van fer. El meu llibre no s'hauria hagut d'escriure", conclou Panyella.

Més continguts de