"La decisió d’immigrar la prenen sense tenir en compte si seran rescatats o no”
Entrevista amb el director d’afers humanitaris de Metges Sense Fronteres (MSF), Hernán del Valle
BarcelonaL’1 de maig, MSF i l’organització Estació d’Ajut al Migrant per Mar (MOAS, en anglès i amb base a Malta) posen en marxa una operació de rescat al Mediterrani central.
Què pretenen amb aquesta missió?
Primer volem minimitzar el nombre de morts al Mediterrani, però també volem fer visible que la política migratòria de la Unió Europea de tancar portes i cavar fosses perquè no arribin a Europa fa que la gent prengui decisions desesperades, caigui en màfies i hi hagi moltes morts.
La UE ho feia fins ara.
Sí, però ara la seva missió Tritó es preocupa més de protegir les fronteres. Nosaltres no volem ni podem substituir-la. El 2014 el programa europeu de rescat Mare Nostrum va rescatar 150.000 persones al Mediterrani.
La justificació per eliminar el Mare Nostrum era que provocava un efecte crida.
La idea que l'existència d'uns vaixells capaços de rescatar nàufrags atrau i potencia la immigració és cruel i fal·laç. Les dades del 2005, sense el Mare Nostrum, ja són més elevades que les del mateix període de fa un any. Sense rescat, la gent continuarà venint perquè les persones que arriben prenen la decisió d’immigrar sense tenir en compte el rescat perquè pateixen guerra, persecució o violènica. El rescat no és una cosa que entri en els seus càlculs.
En què consisteix la seva missió?
Disposem només d’un vaixell amb base a Malta, amb una tripulació de 20 persones formada per MSF i MOAS, que és la propietària del vaixell. D’aquests tripulants, cinc són membres de la nostra organització que s’encarregaran de donar l’ajut bàsic d’aigua, menjar i escalfor, però lògicament també atenció mèdica primària. Malgrat ser una operació independent, ens coordinem amb el Centre Marítim de Roma, que és qui rep les trucades de SOS i deriva les trucades als vaixells de la zona.
És el primer cop que MSF s’involucra en una missió així?
Sí, i de fet és una continuació de l’atenció que donem en aquests països amb guerres i conflictes al nord de l’Àfrica i a l’Àfrica subsahariana. Al Mediterrani atendrem la mateixa gent que fuig de la guerra de Síria, de la misèria.
