DIETARIVV

21 setembre. La imatge del marcador del Parlament era inapel·lable: 106 a 28

Potser per això gairebé cap diari de Madrid la publicava. Quan un estat ignora, menysprea i combat allò que les institucions democràtiques d’un territori han decidit per 106 vots contra 28, aquest estat té un problema. Quan una Constitució serveix per imposar a un territori allò que opinen 28 per damunt del que opinen 106, quan serveix per dir als representants legítims del territori que allò que decideixen no val per a res, aquesta Constitució no només té un problema, sinó que és un problema. I encara més quan el que han decidit aquestes institucions es refereix estrictament al seu territori: mai al Parlament se li ha acudit dir què és o què no és un senyor de Múrcia, què pot fer i què no pot fer. A l’inrevés, sí: un senyor de Múrcia creu que pot dir-me què sóc i què no sóc jo. Quan el Constitucional va carregar-se l’Estatut votat pels catalans, alguns vam dir que aquest xoc entre la legitimitat de les urnes i els mecanismes defensius de l’Estat portaria conseqüències greus. Som on som per això. Doncs hi tornen. Un xoc en què 28 guanyen a 106. És un error, una injustícia i una humiliació. I les humiliacions són un dels motors de la història.

El + vist

El + comentat