Desconcertada, perplexa i encallada

BUSCÀVEM UNA PORTADA per a aquest diari especial per al Dia de la Dona. Això després de decidir que el fèiem, el diari especial, i per tant superar la primera prova: té sentit reivindicar-ho un dia a l’any? La resposta és que no, que toca cada dia, però que fer-hi atenció extra avui que és dia 8 de març segur que no resta, és aprofitar l’oportunitat. Renunciar-hi podria suposar acceptar que ja anem bé, i no, no anem bé. Per això buscàvem una portada pòster, que cridés l’atenció, que convidés a pensar, a actuar. Opció 1. Una imatge de combat d’una dona amb el puny enlaire i un “Tornem-hi” ben gran. Motius no en falten, en drets elementals hi ha regressions, potser sí que toca tornar a començar. Opció 2. Una imatge més moderna, d’una dona treballadora, i un gran interrogant. Seria una manera de representar el desconcert, la necessitat de trobar un desllorigador, però sense el component revolucionari de manual, que porta al passat. Opció 3. La que hem triat. Recórrer a l’art. Una foto de Fina Miralles, un autoretrat d’ella anomenat Dona-arbre, que és al Macba. Una dona que no pot avançar, amb mig cos submergit a terra. Una dona encallada. Algú la trobava melangiosa. Creiem que simbolitza de forma natural, preciosa i crua una realitat. La perplexitat d’un progrés que en alguns casos ha estat aparent, el desconcert de dones que pensaven que ja no calia ser feminista en el sentit clàssic, i ara els és impossible seguir el camí. Tot el diari és ple de possibles respostes femenines a aquesta situació. Toca reinventar una lluita per la dona que sigui cosa de tothom i sigui autèntica. Ser autocrítics, mostrar coratge, visió, determinació. I sobretot progressar de debò, sortir del fang.