31 de desembre: 'Per al sobiranisme, el 2014 és un any formidable que no acaba bé'

Ni malament. No acaba. La progressió dels fets al llarg de l’any, continuació dels d’anys anteriors, és espectacular, millora el guió més optimista sobre la pròpia força (i empitjora el més pessimista sobre la capacitat i la voluntat del govern espanyol de donar-hi una resposta política). Des de l’11 de setembre fins a uns dies després del 9 de novembre, tot sembla que bufi a favor, en termes interns. Però la progressió es talla de sobte, sense que se’n pugui donar la culpa a Madrid. Fins i tot la moderada eclosió local de Podemos, ben interpretada com a negativa per al sobiranisme, només és possible per les escletxes que se li han deixat. Certament, quan hi ha aquesta aturada emocional del procés, a inicis de desembre, ens adonem que ja n’hi havia indicis anteriors però que en anar-los superant els anàvem oblidant. Ara, els optimistes creuen que ha estat un parèntesi, que el sobiranisme reprendrà el ritme i l’entusiasme. I els pessimistes temen que si no es fan les coses quan toca, quan es fan ja pot ser tard: si el ritme es trenca és difícil tornar-lo a agafar. Per això, paradoxalment, els sobiranistes no arriben contents al final del seu millor any de la història.