Investigador principal CidobLa intensa activitat diplomàtica de les últimes hores sembla abocada al fracàs. Moscou i Kíev continuen massa lluny. En les últimes setmanes, Rússia ha intensificat el conflicte militar al Donbass amb la intenció de doblegar per sempre la resistència ucraïnesa. Però Ucraïna, tot i els revessos i el desequilibri de forces, s’ha mantingut ferma i no accepta la negociació en els termes que planteja el Kremlin. Putin, tot i el que es diu, no està qüestionant la integritat territorial d’Ucraïna -excloent-ne, òbviament, Crimea- sinó la sobirania real de Kíev. És a dir, el que vol Moscou és tenir capacitat de bloquejar qualsevol intent d’Ucraïna d’aproximar-se a la UE i a l’OTAN. Amb la perspectiva d’un conflicte -actiu o congelat- al Donbass aquesta opció s’esvaeix per a Ucraïna; d’aquí la seva resistència i determinació.
Kíev s’aferra ara a la possibilitat de rebre armes dels EUA per dotar-se de certa capacitat defensiva i de dissuasió davant de Rússia. Un escenari que va prenent cos, tot i que hi ha discrepàncies importants dins del govern dels EUA, i Obama, sembla, té dubtes seriosos. És precisament aquest possible subministrament el que ha impulsat la ràpida iniciativa de Merkel i Hollande. Tots dos observen amb alguna cosa més que preocupació el risc real d’una guerra total al teatre ucraïnès. A més, temen seriosament, particularment la cancellera alemanya, que tot plegat debiliti el vincle transatlàntic i, sobretot, que provoqui el col·lapse de la -ja de per si- fràgil unitat europea davant de Rússia.
Una Ucraïna amb certa capacitat defensiva davant dels blindats russos planteja un escenari més advers per a Moscou. Però no fa més probable un Kremlin disposat a retirar-se i acceptar la plena sobirania d’Ucraïna. Tampoc l’opció europea de buscar un constant apaivagament de Moscou assegura més bons resultats. El cert és que cap alternativa garanteix una resolució ràpida del conflicte ucraïnès i totes plantegen dilemes complicats; però, per a desgràcia d’Ucraïna i els ucraïnesos, totes han de seguir sobre la taula.
La dificultat de mirar cap endavant
El futur del país s’intueix molt difícil. Un front militar obert o un conflicte congelat faran sempre molt més complicat que la societat ucraïnesa i el seu govern concentrin, com haurien de fer, els seus esforços i energies en la construcció d’un estat funcional i democràtic. Això fa que es dissipin les expectatives creades per l’Euromaidan, la revolta que va fer caure el president Ianukóvitx l’any passat. Aquesta és, sens dubte, la gran victòria de Putin amb la seva operació de càstig a Ucraïna.
