Dir que es pot als poders que diuen “no podrà ser”
LA PLATAFORMA d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ja té cinc anys. Ahir van reunir-se amb representants de les dues-centes delegacions per celebrar que en aquest temps han evitat un miler de desnonaments, han reallotjat un altre miler de persones i han afavorit milers de dacions en pagament. Només aquest balanç numèric convida a felicitar-los, obliga a donar-los milers de gràcies i permet imaginar com li han d’estar d’agraïdes les famílies a qui ha salvat la vida. Abans de la PAH, un desnonament es vivia i patia en silenci, en solitari, amb vergonya i culpabilitat. Abans de la PAH, el desnonament es considerava com a inevitable i s’amagava una realitat tan dura sota un llenguatge abstracte i promeses d’estudiar mesures de futur en subcomissions de treball. Abans de la PAH, alguna gent es quedava al carrer literalment i la resta miràvem cap a una altra banda. A més d’ajudar milers d’afectats, el mèrit més gran de la PAH és traduir i exemplificar el concepte de moda: “empoderament de la societat”. Demostrar que sí que es pot a alguns poderosos oficials abonats, paradoxalment, al “no pot ser”. I resoldre casos, mediar, trobar solucions, exhibir fets. Han sobreviscut a la desqualificació fàcil i de manual dels moviments socials -“i ells què proposen?”- amb un munt de propostes, inclosa la ILP. Han demostrat des de l’amateurisme que les coses es poden fer d’una altra manera als professionals que no hi sabien o volien veure-hi alternativa. Havent impedit desnonaments i havent incomodat el sistema a crits no han ajudat només els que estaven a punt de ser desnonats, han fet millors els mitjans, han fet millor la política, han fet millors els bancs.
