Duresa electoral inèdita en l’últim debat bipartidista
MadridL’última fotografia del bipartidisme es va transformar ahir en el primer gran acte de campanya electoral. Dies després que el PP i el PSOE firmessin el pacte contra el terrorisme jihadista, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez es van girar mútuament l’esquena en el debat de política general al Congrés i amb una agror poc habitual: s’acosten les urnes i el retrat conjunt no interessa ni als uns ni als altres. Els dos grans partits espanyols proven ara d’alçar-se com a garants autèntics d’una recuperació econòmica que arribi a tothom. Per això, el president espanyol va aferrar-se a una precipitada agenda social -amb mesures sense pressupostar i amb els comptes per al 2015 ja aprovats- i el líder de l’oposició va subratllar la desconnexió de la Moncloa amb el país “real”.
Podem i Ciutadans no formen part de la cambra però el seu alè creixent a les enquestes va planar sobre la sessió parlamentària. “Pensa més en el senyor Iglesias que en els problemes d’Espanya”, li va etzibar Rajoy a Sánchez, intentant enviar-lo a l’extrem esquerre. El combat per aconseguir el vot de les classes mitjans, majoritàriament situades al centre polític, ha començat. L’estratègia del líder socialista va passar per identificar Rajoy amb la corrupció, la pressió fiscal i la desigualtat. Bárcenas, impostos i precarietat, en va dir. El procés català va tenir un paper secundari. Un cop constatades les diferències irreconciliables, cada grup es va limitar a aixecar acta notarial del seu punt de vista, pensant en els mesos que vénen.
Fora del “malson”
El president espanyol va comparèixer amb un balanç triomfalista sota el braç i proclamant que l’objectiu del mandat estava complert: aturar la destrucció de llocs de feina, estimular el creixement i tornar a accelerar l’ocupació. Conscient que per guanyar els comicis, però, no n’hi ha prou ensenyant els deures fets -per l’oposició l’examen està suspès-, Rajoy ja va marcar objectiu per a la legislatura que ve, deixant clar que té ganes de continuar: ara toca, segons el PP, crear tres milions de llocs de treball per tornar als nivells d’abans de la crisi i assegurar que el sistema no trontolli més. La Moncloa ho veu factible i fins i tot s’atreveix a pronosticar un creixement del 2,4% del PIB per a aquest 2015, per sobre del 2% previst fins ara.
“L’estat que debatem és el d’una nació que ha sortit del malson”, va sintetitzar per assegurar que -ara sí, en els últims mesos d’aquests quatre anys- ha arribat l’hora de prémer l’accelerador amb mesures que toquin de ple el dia a dia del ciutadà, com una nova mesura per alleugerir la llosa que pesa sobre les famílies més endeutades o una rebaixa de cotitzacions per als nous contractes indefinits. Per Rajoy, si ara és possible fer el que en ocasions s’ha negat a fer quan li ha reclamat l’oposició, és perquè la roda de l’economia torna a funcionar. “Els diners no creixen als arbres”, va avisar per passar a l’atac, incidint en el fons electoral del seu missatge: deixar de confiar ara en el PP, diu, pot posar en risc l’etapa decisiva per superar definitivament la crisi.
Amb l’ombra d’Iglesias planant a l’hemicicle -aquesta tarda farà un míting al Círculo de Bellas Artes, prop del Congrés-, Rajoy va demanar que “no es presti atenció als que volen vendre remeis màgics”. I, apel·lant implícitament a Sánchez, que en aquell moment encara no havia intervingut, va subratllar el perill de no reconèixer els suposats mèrits del govern en el redreçament de l’economia: “No fer-ho és la millor manera de preparar la terra perquè la sembrin amb èxit els demagogs”. Però el toc d’alerta perquè el bipartidisme faci pinya no va servir per a res. A la tarda, populars i socialistes van evidenciar que havien acabat amb el festeig.
“¿Vostè què en sap dels espanyols? ¿Quines cafeteries freqüenta?”, va etzibar el líder socialista al cap de l’executiu. Com admetien fonts del partit, l’objectiu ahir era “desmuntar” el discurs governamental i deixar nues, als ulls dels espanyols, les conseqüències socials de la seva gestió. Aquesta era la prioritat i els diputats del PSOE es van esforçar, després del debat, a explicar que s’havia superat amb nota. La bancada de l’esquerra necessitava una empenta a la moral col·lectiva, debilitada setmana rere setmana a cop d’enquesta. La seva estratègia va consistir a denunciar “la destrossa descomunal” als drets socials amb les retallades de qui es comunica amb els espanyols a través del “plasma” i per “SMS amb un delinqüent”.
Una intervenció que va indignar Rajoy, que va respondre menystenint la talla política del seu adversari, en un gest d’una contundència parlamentària poc usual. Fonts del seu equip van assegurar a l’ARA que no estava prevista una rèplica tan malhumorada com aquesta, però que el discurs de Sánchez no mereixia una altra resposta: “No torni vostè aquí a dir ni a fer res. Ha sigut patètic”, va arribar a dir el cap de l’executiu al seu rival. Pels socialistes, el que consideren un estirabot només demostra que Sánchez havia xutat allà on feia més mal.
Enrocament davant el procés
Amb els comicis andalusos -un diputat del PSOE en va exhibir fins i tot una bandera a la cambra- i les municipals i autonòmiques a l’horitzó, Catalunya queda lluny als ulls de la política madrilenya. Josep Antoni Duran i Lleida va acusar Rajoy de cometre una “negligència política” per no posar sobre la taula cap proposta que pugui obrir una tercera via. En els mesos que queden de legislatura, però, el govern espanyol continuarà enrocat i no vol obrir cap escletxa que qüestioni, a parer seu, la “unitat d’Espanya”. L’única concessió de Madrid va ser tornar a oferir els canals habituals de comunicació entre administracions però admetent que el “marge” d’entesa amb la Generalitat ja és estret. Rajoy va tornar a menystenir ahir l’abast de la consulta celebrada el 9-N. Joan Coscubiela, d’ICV, va retreure-li que persisteixi a negar el dret a decidir dels catalans i la “realitat que es viu a Catalunya”. Avui serà el torn del republicà Alfred Bosch.
A la Carrera de San Jerónimo hi ha una estranya sensació que s’abaixa el teló d’una època i es comencen a encendre els llums de platea.
