Obama pressiona la UE per protegir la seva reelecció

WASHINGTONEl col·lapse de Lehman Brothers, el quart banc d'inversió dels Estats Units, el 15 de setembre del 2008 va provocar un gran cataclisme als mercats borsaris mundials i va ensorrar les poques opcions de victòria del candidat republicà John McCain a les eleccions presidencials contra el llavors jove senador demòcrata d'Illinois, Barack Obama. Quatre anys més tard, el president nord-americà intenta evitar que la crisi de l'eurozona es converteixi en el seu Lehman Brothers.

La pobra evolució de l'economia europea ha esmorteït el creixement econòmic mundial i ha frenat la recuperació dels Estats Units. Obama tem que hi hagi un contagi de l'eurocrisi si els líders europeus no reaccionen aviat i de manera contundent. "Si la crisi a Europa es converteix en un desastre, això provocarà que els Estats Units entrin en recessió i, si això passa molt aviat, és molt probable que Mitt Romney guanyi les eleccions", assegura Douglas Elliott, economista especialitzat en temes europeus de la Institució Brookings.

Davant aquest perill en la seva reelecció, Obama ha redoblat els últims mesos la pressió sobre els líders europeus. La setmana passada va trucar al president francès, François Hollande, i al primer ministre italià, Mario Monti, mentre que dilluns passat va parlar amb el cap del govern espanyol, Mariano Rajoy. L'estabilitat dels mercats europeus i de l'economia espanyola s'han convertit en temes crucials per als Estats Units.

De fet, la conversa entre Obama i Rajoy va tenir lloc en un moment en què Espanya és el principal focus d'atenció dels mercats financers. Des de la seva victòria amb majoria absoluta fa tan sols vuit mesos, Rajoy ha fet tot el que ha pogut per satisfer les exigències de Berlín i Brussel·les: ha abaratit l'acomiadament, ha anunciat retallades dràstiques de la despesa pública, ha augmentat impostos i ha acceptat un rescat financer per als bancs afectats per la bombolla immobiliària. Unes reformes que durant els últims dies els mercats no veuen suficients i ja donen per descomptat un rescat total de l'economia espanyola. El mandatari nord-americà va assegurar a Rajoy que reconeix "els difícils desafiaments" dels ciutadans espanyols i va reiterar el seu suport "als esforços del president Rajoy per retornar l'economia espanyola al bon camí", segons un comunicat de la Casa Blanca.

Obama ha mostrat en els últims mesos la seva preocupació per l'evolució de la crisi europea, però també té tota la confiança que els líders de la UE actuaran per evitar un col·lapse de l'euro que causaria un gran impacte negatiu en l'economia global. "No crec que, en última instància, els europeus deixin que l'euro es desfaci. Però hauran de prendre mesures decisives", va dir la setmana passada en un sopar a Nova York per recaptar diners per a la campanya. Va explicar que dedica "gran part del seu temps" a treballar amb els líders europeus per aconseguir una solució. "Com més aviat es preguin accions importants, millor per a tots", va sentenciar.

La resistència d'Alemanya

Alemanya complica un acord europeu per estabilitzar els mercats, ja que està en contra d'una intervenció del Banc Central Europeu (BCE). Barack Obama, François Hollande i Mario Monti van pressionar la cancellera alemanya, Angela Merkel, per aconseguir un enfocament equilibrat entre polítiques d'austeritat i creixement durant les cimeres del G-8 i del G-20.

Merkel ha cedit poc. Els EUA són més vulnerables a la crisi europea que Alemanya. L'atur alemany se situa en un 6,7%, un dels més baixos dels últims vint anys, i el seu tímid creixement ha evitat una nova recessió de la zona euro. Aquesta situació fa que Merkel tingui menys incentius per canviar de rumb, ja que ella també farà front a la reelecció l'any que ve. Segons l'economista de Brookings, Douglas Elliott, Obama no pot fer gairebé res per enfortir la situació econòmica d'Europa i només pot esperar que els líders europeus prenguin les millors decisions per als seus països, per al món i per a la seva reelecció.