Els motius del tancament de Casa Sendra

VicPau Arboix Lleopart (71 anys), propietari de la fàbrica elaboradora de llonganisses de Vic Casa Sendra, ha perdut la partida en què s’enfrontava a la Generalitat pel fet de no voler acceptar la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Llonganissa de Vic. I l’ha perduda el mateix any que pensava jubilar-se, de manera que l’elaborador tira la tovallola i decideix tancar una empresa que va començar el 1849.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va notificar el dijous 13 de març que no podia continuar venent l’embotit amb l’afegit de “legítimo salchichón de Vic ”, tal com l’havia etiquetat i tal com havia fet des que amb 39 anys va començar com a elaborador a Casa Sendra, i tal com havien fet els antics propietaris, de cognom Sendra. “Reconec que he volgut jugar-hi fins al final, perquè em pensava que guanyaria”, diu Pau Arboix amb determinació i, assegura, també amb cansament mental i físic. “He entrat cinc vegades a urgències d’hospitals medicalitzat, i ara m’he de prendre 18 pastilles diàries. M’ha desgastat molt”.

La sentència li ha arribat a Pau Arboix l’any que havia decidit jubilar-se i que, per tant, a la família es plantejaven la continuïtat de l’empresa. Al despatx del carrer Verdaguer, 28, on Casa Sendra ven llonganisses al detall, Arboix explica que la fàbrica, situada al mateix carrer però al número 23, la tenia arrendada al seu nom i amb final de contracte lligat a la seva jubilació. De manera que si ell pren la determinació de plegar o de jubilar-se, Casa Sendra es queda sense fàbrica on elaborar i on assecar els embotits.

Amb 71 anys, Pau Arboix diu que no té empenta ni energia per fer una fàbrica nova. La seva filla, l’Anna, que fa 20 anys que treballa amb ell, li havia comentat que tampoc no ho volia fer: “Als fills no se’ls ha d’obligar a continuar amb l’empresa familiar si no ho volen fer”. Però, per què no té empenta? “M’han perseguit com un criminal, i jo no ho sóc. Per què m’han perseguit tant a mi quan, en canvi, m’he trobat amb embotits a Mallorca, França i Califòrnia que etiqueten amb el nom de salchichón de Vic i a ells no els fan res?”

Segons continua explicant Pau Arboix, Casa Sendra “no té problemes de liquiditat”, perquè factura un milió i mig a l’any. Ho explicava a RAC1 divendres i ho repeteix altra vegada a l’ARA: “Podeu demanar pels meus comptes a la sucursal de Vic, on els tinc dipositats, perquè comprovin que no tanco perquè Casa Sendra no funcioni econòmicament”.

“Jo sóc l’únic que elaboro la llonganissa de Vic de la manera tradicional, i l’únic que només hi posa sal i pebre i cap additiu”, explica Pau Arboix. El relat inclou que aquesta setmana ha pujat de nit al segon, al tercer i al quart pis de la fàbrica per obrir les finestres perquè la fresca de la nit assequi les llonganisses. A primera hora del matí, hi ha tornat per tancar-les. La boira i la calor no van bé per a l’assecament. Als vuit treballadors que té contractats, i que indemnitzarà, els ha proposat la compra de la marca i el lloguer de la maquinària. La fàbrica l’haurien de construir de nou. “De moment no tenim cap compromís, i també podria ser que em sortís un comprador de fora”.

Vendes disparades

La botiga la mantindran oberta durant dos mesos, però ja està. Dimarts ja no van escorxar els porcs a Ripoll. A la fàbrica, ja han començat a plegar i a recollir per buidar-la. I mentre pleguen veles, als clients i als compradors a l’engròs “els ha agafat la fal·lera de comprar-me les últimes llonganisses”.

El cas és que aquesta setmana Casa Sendra ha multiplicat la venda per cinc. “Hi ha clients que s’han emportat deu llonganisses de cop, i els hem recomanat que no ho fessin perquè la llonganissa de Vic és molt especial, ja que necessita un procés d’assecatge especial”.

Mentrestant, al Consell Regulador de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de la Llonganissa de Vic, el president, Urbici Escudé, explica que la IGP fa control dels embotits etiquetats amb el nom “llonganissa de Vic” o “ salchichón de Vic ”. “No n’hem detectat ni a Califòrnia, ni a França ni a Mallorca, però sí que n’havíem trobat a Espanya, i els vam anar a visitar per notificar-los-ho i buscar-hi solucions”.

Nitrit de potassi

Pel que fa als additius, el president de la IGP reconeix que la normativa reguladora accepta el nitrit potàssic, perquè en el procés d’elaboració de la llonganissa de Vic es va rebaixar l’ús de la sal per diversos motius. Un és perquè, per a la salut de les persones, es recomana un ús inferior de sal en l’elaboració d’aliments. I si es fa servir menys sal, “llavors és necessari un additiu, en aquest cas el nitrit potàssic”.

Finalment, Urbici Escudé opina que amb Casa Sendra no haurien d’haver arribat als tribunals, perquè els processos judicials desgasten les dues parts. “Van voler continuar amb el procés quan jo havia intentat parlar-hi dues vegades”.

Els arguments. Visions contraposades

Pau Arboix (Casa Sendra):

1. Fa la llonganissa amb la recepta tradicional. Hi afegeix sal i pebre.
2. Elabora i ven les llonganisses al bell mig de la ciutat de Vic, al carrer Verdaguer, i, per tant, a l’etiqueta hi posa “Vic”. “Què hi he de posar, si no, que la faig a la ciutat sense nom”?
3. No accepta la figura de la IGP perquè considera que va contra els seus interessos personals, i perquè permet condicions que no afavoreixen la llonganissa de Vic.
4. Les llonganisses les ven a entre 36 € i 40 € el quilo. Una de 400 grams costa 14 €. No accepta que ningú en reguli el preu, com opina que li hauria fet la IGP.

Urbici Escudé (IGP Llonganissa de Vic):

1. Permet l’ús de l’additiu nitrit de potassi, perquè rebaixa l’ús de sal.
2. Permet que vint-i-vuit poblacions puguin etiquetar amb el nom “llonganissa de Vic” sempre que ho facin tal com indica la IGP.
3. Les empreses que pertanyen a la IGP de la llonganissa de Vic han de fer un pagament de 600 € quan en formen part per primera vegada, i després pagaments de 300 € cada sis mesos. Encara hi ha un tercer pagament que està condicionat pel nombre de llonganisses que venguin.
4. No regula el preu de venda de les llonganisses. Cada elaborador el marca segons el seu criteri.